PIC NEGRE D



Es tracta de la pizzeria Angelo de Sant Julià, un marc ideal per reunir-nos..podeu veure i escollir entre la foto sense flash (dalt) i amb (sota)

Sortim amb una mica de retard ( a les 9) ...desde un lloc "desconegut" de Sant Julià i amb ...		...un fred que "pela" (10º)..es tractava de buscar una mica de sol, per calentar els "gore"

Acabem de sortir i....		ja som a casa!!

No tenim res que declarar...bé, llevat de si hi ha periodistes..que, com sigui com la ràdio, ja no sortim en tot el matí!!		Sincerament, a aquestes hores del matí i amb un desnivell per afrontar de 2.000 metres, que no hem vinguin amb filosofies!!

...les primeres rampes mostren el que ens espera al llarg de la ruta ... verd intens, cims vertiginosos, cel blau, camins fantàstics i prou accesibles per a tothom...		..., i el gran Xus, sempre optimista, tranquil i amb molta seguretat de les seves forçes.

En Pere, sempre a la recerca de alguna nova font per la col·lecció Badalonina, i pensant amb els companys de cada setmana.		Som a Arcavell, el poble amb unes rampes impressionants!, que forts que tenen que estar els seus habitants!!

La pujada sempre és per pista en molt bon estat i no es complica fins la cota 2200 (aprox)		Tres quarts d'hora després de pujar tranquil·lament ja veiem unes vistes excepcionals...dignes dels Pirineus més autèntics.

Aquí ens podeu veure en un "búnquer"...suposem que la guerra civil també va afectar el pas fronterer...de fet, pujem prop de la frontera però pel costat català.		Aquesta és la vista que veiem en direcció sud, després de la Seu d'Urgell.

I aquí una foto de grup, d'esquerra a dreta Xintu, Pere, Lluís, Pep Riba, Pep Cabestany, Xus, Josep Mª Roigé i Ignaci (Naxo)

Pot haver-hi un lloc amb un cel més net amb aquests nùvol de cotó i unes muntanyes tant verdes com sempre havíem imaginat????

...amb el Pere pasturant entre les famoses vaques que pasturen i ensenyen alló que tenen?		...peró el camí no deix de pujar, lentament, però sense descans..gaudint ara de un bosc d'avets sobre una catifa ben verda..com ha de ser!

En Pere, Xus i Rochy enfilen la darrera rampa abans de l'esmorzar "internacional"		...que fem en aquest bell indret, on la font....

està al bell mig de la frontera. Unes barretes, uns traguets ..i tornem-hi!!		ara ja som a tocar de l'estació d'esquí de fons.., cada vegada tenim el cim més aprop...

...desapareixen els arbres i comença la part més dura de l'ascensió....		...unes rampes gairebé impossibles, peró que el Nacho, Lluís, Xintu, Pep Riba...afronten dalt la bici quasi en la seva totalitat.

Un tram èpic, amb la serralada del Cadí al fons...simplemnt impressionant!!		..i veiem que poca cosa som, dincs la inmensitat d'aquests paratges

Fantàstica imatge d'en Josep Mª, al coll de Finestres....ja falta poc, i ara ja gairebé tot es cicable...les vistes són de primera categoria

...i els capricis atmosfèrics fa que continuament canvii les vistes ...		..però el bon humor de en Xus, això si que es permanent...

...i el somriure del Pere no hi ha res que l'alteri...		...ni les rampes més dures...

...ni les vistes més fosques (ara si que veiem el cim Negre)

Ni els paissatges inhospits, propis de illes molt llunyanes...res altera el bon humor del Pere i el Xintu, just en el moment de "coronar"

Ara si...hem fet el cim!!! amb un Xus apoteòsic, radiant d'energia i l'alegria de una conquesta fantàsticament guiada pel Josep Mª

Desplegament de pancarta i ràpidament tenim que marxar...dalt, a 2659 metres, estem a 7º, amb el vent que porta el "cap de la boira"


Comença el vertiginós descens...primer per horitzons molt amplis ...amb la serra del Cadí al fons...