CORNUDELLA

Tot i que els pronòstics eren molt dolents..la decisió estava presa i sols era apta per "insensats malalts de bici"..., peti qui peti, sortirem!!!. I, renoi com ha petat!!!.....catacrooooooouuunc!!! feien els trons, ziuussssss els llampecs...però nosaltres endavant.
La intenció era de preparar-vos una ruta que, diguem, dona la volta al Montsant..però el fang, la boira i el risc de pluja desaconsellaven aquesta opció...cap problema i busquem una alternatvia... anem a Siurana, Prades, Castellfollit, la Pena, Rojals...(per causes de força major hem substituït Rojals per l'Espluga, però ja us ho explicarem els detalls més endavant).
Hem viscut un dia d'autèntics contrasts, passant de la tempesta i xàfecs al sol i la calor en qüestió de minuts...però la decisió estava presa, i, almenys, s'havíem proposat fer una ruta llarga...i ho hem aconseguit... han caigut uns 95 qms i uns 2650 metres de desnivell, però el millor és que hem vençut els dubtes i les pors i ens ha sortit una ruta molt interessant..i també hem compartit un diada d'autèntic btt amb uns companys de luxe...gràcies amics.




La Església de Santa Mª de Cornudella es testimoni del punt de inici de la ruta Per cert, la llegenda explica que la vila de Cornudella fou fundada pel Comte de Prades, perquè va trobar en aquest lloc la seva filla, perduda durant una cacera, i gràcies al so del corn de caça que ella duia. D'aquí vindria el nom de "Corn d'ella", amb què es coneix la població		Anem cap a Siurana per l'antiga pista, asfaltada ja fa uns anys, però que encara conserva l'entorn agrest i singular...

...tal com podeu veure en aquests cingles impressionants.		Arribem a Siurana, un poble sempre net i cuida't.

Aquestes imatges resumeixen el dia que hem tingut...sol, boira, xubasquero, aigua, verd sublim, tranquil·litat, i algun llamp i tro per "despertar-nos".

Som a Siurana i veiem el poble i l'església de Santa Mª , plens de misteri entre boira, pedra i la vegetació amb verd més net i bonic que mai.

El tres estàvem decidits a fer la ruta, i si, en algun moment donat, algú tenia un petit dubte... aviat els altres dos li aclariem les idees...jejeje.

Ara som a Prades, on fem un mos al Sol abans de continuar la ruta...		...pel bosc encisador més que mai gràcies a les plujes i el respecte que hi te gairebé tothom que hi pasa.

Som dalt als plans, on els "espetecs"dels trons i llamps ..tot i que la pluja ha estat insignificant (i pensar que a la Riba han caigut 45litres)		Hem baixat pels troncs, amb més prudència de l'habitual però gaudint de la baixada més que mai.

Una imatge colorista del Josep Mª, aquí la llum era gairebé inexistent.		Pujem per l'Argentada i cal repondre les forces perdudes.

Arribant dalt del coll el Josep Mª ens mostra la Mina.		Una altra vegada tenim Sol, els camins mullats però sense fang.

Anem molt decidits cap a dinar a Rojals, però poc després tindrem una desagradable sorpresa...

El pedal ha sortit i el cargol està pasat de rosca i no es pot posar... prenem la decisió de baixar a l'Espluga per agafar l'antiga Sunn oblidada de fa uns anys i continuar la ruta..., o sigui, tornar cap a Cornudella a uns 50 qms,abans fariem un mos al restaurant del Gatim		Després de dinar pasem per Riudabella i veiem la font de Nerola més anegada que les tomaqueres del Raul.

L'indret despren amistat i calma...		...com la pujada per Castellfollit...ara ja som a l'era de Nogués.

De propina pujen pel corriol de la "bomba" (el que dona a la font de Pagés) un servidor ja en te prou i ens trobem a Prades...

...on continuem la ruta pujant el coll de l'Andreu (que béstia que és) i continuem cap a la serra de la Gritella, baixant directe cap a Cornudella on arribem una mica tard, però molt contents de la ruta feta i viscuda en el dia d'avui.		Un mostra de la flora exuberant que hem trobat.