NOM DE LA SORTIDA

Ahir diumenge vaig participar per primera vegada a la Santa Pedalada. De fet reunia les característiques de lo que jo particularment en dic una pedalada Marathon, més de 80 Km. i mes de 2000 m.d.a. I amb els reptes que tenim marcats necessitem fer aquestes quilometrades a bon ritme. Només arribar trobo al Carmelo, la Sandra i la resta de gent de Xerta, aviat també arriba el Francesc (penso que ahir ni es va despentinar), el Pep Riba, el Josep Mª, l'Anscari i la Bea, etc.. amb els que comentem les intencions abans de sortir. El dia amenaçava

pluja però al llarg del matí el núvols baixos es van esvair i la xafogor de primera hora es va convertir en una temperatura ideal. Al començar la marxa va anar neutralitzada per carretera i aviat per pistes amples anem pujant entre els verds camps de cereals amb bones vistes de la plana del Segrià. Mes endavant s'alternaven pujades i baixades per pistes en bon estat fins al punt de separació de la ruta curta i la llarga. Vam seguir fins arribar a prop de les aigües del Pantà de Santa Anna (que dona nom a la pedalada), estava bastant vuit però les aigües eren d'un color turquesa intensissim. Aquí va començar la pujada més llarga del dia amb trams enfangats que van augmentar la seva duresa. Ja feia estona que anàvem un petit grupet que anava separant-se i ajuntant-se segons el terreny format pel Pep Riba, dos nois dels Pedala-Cat de Balaguer i jo mateix. Després de coronar seguim per una ampla pista de baixada on podies arribar a velocitats de vertigen fins a creuar uns túnels i la presa del pantà de Canelles (l'alçada impressionava).

En aquest punt ens preguntàvem on eren els avituallaments, i just allà estava. Ja notàvem que ens faltava "repostar", portàvem 45 Km. sense parar. La veritat que eren justets però per 10 € no es pot demanar més. Seguim amunt i avall per més pistes fins començar una bona baixada i entrar als espectaculars estrets de Valldellou. Aquí apareixen el primers senders i trams tècnics.

Iniciem la pujada més dura del dia, en aquest punt quedo sol, i no torno a trobar a ningú fins al final (30 km). Al cap damunt hi ha l’últim avituallament, com no tenen begudes isotoniques trec els “polvets” de la motxilla i preparo un bidó, i en deixo pel Pep Riba. Surto escopetejat ja que sembla que tot el que resta es cara avall. Ay pobre innocent!!!,

llavors començaven els fals plans, seguim pel llom de la serra amb esplèndides panoràmiques, comencen les les trialeres de baixada (i alguna de pujada) primer netes i aviat son senders pedregosos amb algun tram exposat. Les cames comencen a notar la distància i al anar a menjar una barreta noto que m’havia deixat la motxilla al darrer avituallament. Merda!!..

No tenia menjar i les sensacions de “pajara” es notaven a cada pujada una mica més. Ja no m’importa el paisatge, cal regular i arribar amb bones condicions.

Al final, ja arribant a Ivars cal destacar un tram de sender planer i ràpid, prou llarg que gaudeixo força. Creuem la Noguera Ribagorzana per fer un pujadot fins a Ivars on acabo la pedalada amb 5h i 7 minuts, millor temps del previst però pensant que amb menjar al final ho podia haver fet bastant millor. 83,5 Km. i 2050 m.d.a. Bocata, mitjons de regal, dutxa i comentaris amb als companys. Recupero la motxilla al cap d’hora i mitja d’esperar. Bona nota a la pedalada. Jo hi afegiria un altre avituallament i millorar les indicacions en algunes cruïlles. De vegades ens queixem de pedalades massificades, en aquest cas podríem dir tot el contrari, que preferiries haver trobat algú de tant en tant. Però, l’any que bé tornaré.

Companys, m'ha alegrat molt tornar a veure-us!!!

Només arribar a Ivars de Noguera (nou lloc de sortida respecte a l'any passat per problemes amb l'ajuntament d'Almenar), cares conegudes i també de noves (per fi he pogut conèixer a la Cristina i l'Aurora, un plaer!).
Recollim dorsals i som-hi!!! El cel pintava malament, però ens ha respectat... Recorregut curt per als que volien arribar més d'hora a casa (esperem que ho hagis aconseguit, Jordi!) i llarg per als patidors. La Sandra ja li està agafant el punt, oi?

Com a la darrera edició, paisatges de pel·lícula, començant pel pantà de Santa Anna, avui de color turquesa i terminant pel congost que hem tornat a travessar. Any nou, recorregut nou... i així ha sigut; llàstima que hagin suprimit el Pas del Llop, un dels llocs emblemàtics. Per contra, han introduït un apartat més trialero i corriolenc, ja cap al final, per a acabar ben servits després del recital de forts repetjons e interminables pujades per a tots els gustos.

Sens dubte, un recorregut dur però molt i molt bonic que ja figura com a fixe al nostre calendari! Això malgrat l'aigua freda de les dutxes i la senyalització insuficient a l'arribada (alguns hem acabat fent uns quilòmetres de més

). Sabem l'esforç que els de Rocko Almenar han fet per a organitzar aquesta pedalada amb els pocs mitjans i els escassos ajuts de que disposen.
Bones sensacions i una molt bona estona amb els amics, amb vosaltres.

Fotos i peu de foto: Josep Mª de Sant Cugat, amb tot l'agraïment dels participants i dels que hem gaudit llegint les cròniques i mirant les fotos


Aquest perfil correspon a la llarga, gràcies Carmelo		Ens en trobat una bona colla: Sandra, Aurora, Cristina, Bea, Carmelo, Lluis, Anscari, Rochy, Pep Riba, JMarti, Francesc i el més jove Els del Baix Ebre, preparan les montures, els bikers a la sortida.



l'Anscari molt content i la Bea torna a sonriure

Pista a prop del riu i les noies de Roquetes i Xerta

Pista a prop del riu i les noies de Roquetes i Xerta

Avituallament Km 23, Xerta i Sant Cugat agermanats		Pistes ràpides pe la Serra Llarga

Noies de Almenar

Pistes ràpides pe la Serra Llarga

		La Figuera

Cami d'Algerri		Pistes e itinararis de la Serra Llarga


Ermita de Sant sebastià i Mirador del riu Noguera

		Aurora i Lluis de Xerta

Transport familiar sostenible		Arribada dels pross o èlite

		Arriba la Cristina amb el cotxe del RACC, per averia mecànica de la bici





		Comentaris entre companys i molt bon rollo

Us presento el novi de la Beta, la gosseta del Pep C		(A partir d'ara Comentaris i fotos de Sandra) Només arribar ens anem retrobant amb els companys

Pep Riba a l'arribada		Per fí l'última pujada

Anscari fent l'últim esforç. Merci per esperar-me a l'avituallament i així poder fer els últims quilòmetres amb vosaltres.		L'esforç a valgut la pena¡¡¡¡