L

Aquesta ruta neix en un moment d'aquells "d'ofuscació" en el que ens engresquem comodament asentats i ningú es tira endarrera... i dit i fet, el dilluns nit ho decidim i dimecres a les 9 ja estàvem pedalant. Crec que va ser un récord personal pels 4 participants ja que (em sembla) cap de nosaltres havia fet anteriorment 138 quilòmetres de btt, amb unes dades com 8 hores i 40 minuts pedalant, 1760 metres de desnivell acumulat (sort que només és una pendent mintjana del 2,74%) peró amb altres dades difícils de quantificar...un vent constant de cara que ens va dificultar l'anada a Lleida (peró ens va ajudar a la tornada), una ruta excel·lent...auitènticament rodadora, sense carreteres (llevat d'algun tram per pistes agrícoles asfaltades), amb diverses sorpreses que podeu veure a les fotos de sota




Un perfil per enmarcar (distància real 138 qms)		Som a l'ermita dels Torrents, prop de Vimbodí..som 4 Peps

Pasem per una casa de pagés prop de l'Albi		A la sortida de l'Albi agafem una estona aquesta pista famosa per la Saragossa-Valls, peró nosaltres la deixem aviat...

Veiem un embassament del riu Set que, malauradament, "honra"el seu nom .		Sortim de Cervià després de "cruspir-nos" l'esmorzar.

Aquí ens podeu veure a les coves del Moro, us adjunto link per tal que podeu valorar aquest descobriment LINK

Continuem endevant, peró frenats per un vent de cara que ens castiga i ens aconsella anar a rebuf.		Som a la plaça de l'esglèsia d'Aspa, hem deixat les Garrigues i

..entrem al Segrià, lloc on les oliveres i amtellers deixen el protagonisme als cereals i arbres fruiters.		Bonica imatge feta pel Picardia.

Som a tocar de l'aeròdrom de Lleida...podeu veure com el vent continua dificultant-nos la'aproximació, però estem absolutament decidits per aconseguir alló que ens hem proposat

Cada vegada falta menys...peró hem estat una hora veient com s'atensem a Lleida sense arribar-hi..son coses de l'amplitut d'horitzó		Una altra bonica imatge de 2 Peps.

Per fi hi arribem, per cert sense tocar gairebé l'asfalt		Hem creuat el Segre i arribem al centre

La satisfacció es prou evident, però encara som a la meitat de la ruta.		Els carrers engalanats són un detall per la nostra arribada


Aquí tot un detall de la CUS (Cordinadora d'Usuaris de la Sanitat) els quals ens van oferir una fantàstica recuperació gràcies als sucs de pera i de mandarina (que bons que eren!!!) i fruita (pera i poma). Els agraïm la seva sensibilitat vers nosaltres.

Ara ja som a la Paeria, on fem la foto oficial de la sortida i ens sentim molt satisfets per ser aquí sense incidències destacables.

Aprofitem per fer un mos, descansar una mica i tornem-hi!!!

El Pep P. queda sorprés amb l'home dels càntis...		Sortim de Lleida pel parc de la Mitjana LINK indret maravellós per sortir de Lleida en plena natura i aprofitem per arreglar la única incidència mecànica del dia (una trista punxada)

Aprofitem per posar-nos més frescs, ja que la temperatura ara és mès elevada

Aquest pont ens permet creuar el Segre amb disseny i comoditat.


Podeu veure diverses imatges del parc. La de sobre creuant el canal de Balaguer. Per cert, Lleida és molt agradable pels ciclistes...força pla, amb carrils-bici, parcs...		Després enllacem amb un canal auxiliar de l'Urgell, que ens ha de dur fins pasat Juneda.


Les imatges anteriors mostren la bondat d'aquest tram de la ruta,sempre al costat del canal que li dona un encant especial.

El "petit roc" perfectament comunicat.		Hi ha petits embasaments, suposem per les comunitats de regants

Hi ha un tram que pasa pel costat de la carretera, però sense que aixó ens resti seguretat.		L'esforç es comença a notar i hi ha qui aprofita per fer estiraments sense parar.

Un parell de primers plans mentre encara anem pel costat del canal

Espectaculars imatges de un salt d'aigua...prop de Juneda...no es tracta de les rutes fluvials del Loira, però us garantim que té el seu encant

Font de la Juliana (s. XV-XVI) encissador lloc prop d'Arbeca...d'aquells que fan estimar els nostres avantpassats

Arribem al Omellons, on vam trobar la font del poble totalment seca...

Però aquí hi viu molt bona gent...i no tant sols ens ofereixen l'aigua sinó que ens mostren la seva col·leció particular de motos, cotxes, claus, o altres coses molt més inverosìmils.

Però hem de continuar i ens queden les rampes més "dures" de la tarda..., aixó de rampes dures és força relatiu ja que totes es poden fer amb plat mitjà, però com que veniem acostumats a planejar...i ja portem més de 100 qms a les cames, es comença a notar,

El cansament es prou evident, però l'humor no el perdrem mai

Lentament el dia es va enfosquin oferint-nos un espectacle "pironatural" de colors blau i grana ... o no es així??

Ja som a l'Espluga, sobre les 19,40 arribem molt satisfets per l'èxit d'aquesta entrenyable ruta que pensem repetir de Lleida a Tarragona.