NOM DE LA SORTIDA

Hi ha coses que són molt difícils de superar i hem refereixo a la organització perfecta i generositat sense límits de l'Eloi, la seva família i els seus companys de Vilafranca. No ens cansarem d'agrair-los en nom de tots els participants que hem tingut la sort d'acceptar l'amable invitació que ens van fer per compartir aquest fantàstic dia amb els nostres companys vilafranquins.

Vam sortir amb una mica de retard per motius aliens als organitzadors, i això els va obligar a portar un ritme selectiu des de les primeres pedalades que es va deixar notar entre els menys preparats (que érem molt poquets), tot i això en Josep Mª "Rochy" estava atent per tancar el grup. Cal agrair al Josep Mª per la seva difícil iniciativa de deixar-nos en un moment donat de la ruta, per evitar anar per sobre de le seves possibilitats, també cal felicitar-lo per la coincidència amb el seu aniversari i la celebració que vam compartir.

Es difícil explicar tot el que vam viure i veure a la ruta, per aixó es preferible veure les fotos de sota i els comentaris que hi posem, sols afegiria que hi ha molts corriols no fotografiats (per evitar embusaments o demores) i que vam gaudir intensament. Una ruta que podem definir com a molt variada, alternant pistes pedregoses amb corriols exquisits, l'afrancesat pantà de Foix amb l'agrest parc del Garraf..., en definitiva un contrast de gustos capaç de satisfer els paladars més exigents, però sobre tot el millor, com sempre, tots i cada un dels 29 participants a la ruta.




El desnivell i el perfil disimulen força l'esforç que requereix aquesta exigent ruta, la pendent mitja (4,81%) no reflexa la realitat.


Fem les darreres fotos abans de sortir...		...de la zona esportiva ...

en direcció Moja, Santa Margarida... primer pedalem per pistes en bon estat...

Per arribar a corriols encisadors i amb alguna petita dificultat....		...que afrontem en la mesura de les nostres possibilitats

Trobem indrets realments bucòlics, verds pirinencs (seran camps de golf d'estranquis??)

Arbres centenaris...		...pujades fantàstiques

Vistes supremes (veiem Sant Miquel d'Olèrdola al fons)	o la plana de Vilafranca darrera el Diego

Però el que no sospitàvem era l'avituallament-sorpresa que ens havia preparat la família de l'Oriol...un beure i un menjar exquisit...

que ens alegra el matí fins límits insospitats, tal com reflexen les fotos superiors....

..però la ruta continua, i ens adreçem vers el pantà de Foix, per una terra més aspra, que ens portaria una altra sorpresa...

...el retrobament amb l'Antoni, Marià, Mercé, Mª Rosa, Eduard, Anna..companys de tantes i llargues aventures que hem compartit.		Però no ens podem demorar amb llargues salutacions, ara el Juanjo te una petita incidència amb el fre que el Calimero solventa amb eficàcia, i per certque ja m'havia arreglat el meu abans de sortir!!

Arribem a la presa del pantà de Foix, on fem un exuberant corriol que, tot i que no s'aprecia gaire, aprofito per fotografiar amb el Mario

Anem directe al preciós castell...amb una vista màgica sobre l'aigua...

...més pròpia de les zones humides d'Europa...		...que no pas de les terres seques on estem situats (això si, amb uns "caldos" que s'hi fan..)

però tornem al castell que ens hem deixat les bicis..jeje		i continuem la ruta...

Ah!! però abans fem la foto de grup, que molt amablement ens ha permés fer l'Albert (empleat de la fundació Abertis, propietaria d'aquest somni)...per cert el castell es pot visitar i és gratuïta. Es recomana, això no obstant, fer la reserva trucant al 902 430 462

Seguim la ruta, però ara fem els trams més exigents del dia veiem lacara d'angoixa que fa el Quico i la de felicitat del Joan (és un fantàstic jugador de pòquer) a l'arribada del Puig de l'Àliga...

Un tenim un vista excel·lent...		..ara, n'hi ha que deuen tenir els ulls al clatell, o els agrada fer "poses"..jeje.

Altres estan eternament enamorats i ditxosos de compartir ruta...		...que per cert, continua costa avall (ja era hora!!)

...abans trobem un lloc que, personalment, he considerat impactant..., efectivament, com molt be heu endivinat es tracta de la necròpolis dels Albats, tombes antropomòrfes que donen nom a aquest indret...que tot i això no ens treu el somriure.

Ara som al castell de l'Olèrdola, que no pensem visitar...ja que tenim quelcom millor que ens espera...

Una dutxa superagraïda i una dinar sense qualificatius per descriure l'amabilitat d'aquesta família...


ens hi vam posar les botes ...i tot va ser de la màxima qualitat i fet amb la gràcia que sols tenen les millor persones.


Serveixi aquesta alegria, menjar i brindis per lligar la nostra saludable amistat i permanent gratitut i que per molts anys ho podem celebrar!!