NOM DE LA SORTIDA

Aquesta és el tipus de pàgines que m'agrada fer, ja que m'ho donen tot mastegat i sols ha calgut baixar les fotos i comentaris del fòrum per posar-los a la web deixar-los inmortalitzats per futures generacions.

Cal valorar l'esforç i l'enginy de les fotos i de la bonica i apasionant història amb la que ens obsequia el nostre amic Pep de Torredembarra per explicar aquesta ruta. Tot els comentaris els trobareu al fòrum http://btttarragona.phpbb24.com/forum/viewtopic.php?t=1269&start=0 i us animo a participar-hi activament. Bé, sols em queda agrair-vos tot el que heu fet per tal d'aconseguir entre tots l'èxit de la sortida. Us deixo amb el Pep T....

Sortida molt complicada la de l'1 de març. No feu cas dels que diuen allò de sortida guapa, companyia guay, tot fantàstic... res d'això. Ara veureu, gràficament la pura i dura veritat. I es que això ja no és el que era...


D'entrada, el sol que ja ens saludava al port esportiu i les afables converses abans de sortir feien pensar en una sortida 100% bttTarragona.		Eren 11 ciclistes matiners que ens varem encarar Francolí amunt seguint al Capo Josep Mª. Vàrem arribar al parking del Pont del Diable per trovar al nº 12 que ens esperava allí. Vam haver d'esperar una estineta atès que el creador dels "Pixafarigoles" es va plantejar inaugurar un nou post encara més escatològic.

Un cop eliminat el "llastre", viem al capo Josep Mª tirant del carro en una trialereta de pujada.		El Tonet, 2400 euros més lleuger que en la darrera sortida, demostrava el potencial de la nova Trek (i de les seves cames).

L'Antoni sempre un punt més ràpid que la resta. La càmara no arriba a captar-lo nítid per la seva velocitat.		I l'Angelito, abans de patir la seva transfiguració.

El Francesc, ràpid com el seu germà, i tambñe impedint que la camàra consegueixi nitidesa.		Fins aquí tot anava sense problemes. Però ràpidament varen començar les dificultats. Aquí veiem com en Francesc comença a notar "polstergeists" mentre el David ataca una dificultat del camí.

I la font dels problemes la veiem al fons de la següent imatge. Mentre l'Antoni puja sense problemes. L'Angelito comença la seva transfiguració sota l'atenta mirada del Koko.		El Koko marxa corrents, espantat i preocupat, mentre l'Angelito (ara ja Angelote), al fons, segueix completant la seva transfiguració. El Koko ja va quedar tocat per la resta de la sortida.

L'Angelito un cop completada la transfiguració. Tot sembla normal, peró el mal ja estava fet...		Poc desprès de la transfiguració, l'Angelito ens va deixar. Seguiem la nostra ruta "trencacames", amb un Tonet exultant que, com veieu, posava en fila india a tot el grup (és el que te la nova trek).

Encara que tot anava molt normalet, veiem la cara de preocupació del Koko tement el que podia passar desprès d'haver estat testimoni de la transfiguració. El temps li donaria la raó.		Envoltant l¡estació de l'AVE tot estava encara tranquil, però aviat començarien les complicacions...

Poc desprès, el Koko es quedava sense aire a la roda. Punxada!! Busquem on és la punxa...		Però no varem trobar res. No havia punxada, tot era fictici. Erem víctimes de la mala astrugança de la transfiguració. Ja podiem anar buscant...

Estavem tots preocupats pel que podia significar aquella situació inexplicada. Be, no tots, l'Hector i el David seguien comentant les novetats del tornillo de la maneta del fre d'alguna bici. Veiem que el David ja està pilotant la bici virtual que entre tots dos varen construir.		Seguim ruta per la pista que ens durà de la Secuita cap al Pantà del Catllar. L'alta velocitat que duiem no treia el somriure de la cara d'en Santi. mentre que darrera el Koko pateix, no per la pista sinó perquè és conscient del malefici de la transfiguració. La cosa no havia acabat,,,

El Santi, mantenint la distància amb el Koko per evitar problemes...		De fet quan el Koko s'acostava tothom procurava apartar-se. Veiem aquí al capo Josep Mª gairebé sortint-se de la pista per deixar pas al Koko.

Aqui estem negociant una dura rampa propera al Pantà.		En Tonet, a les pujades, seguia escalfant el pilot que ja prou calent anava amb la maledicció del Koko i la transfiguració.

Tal com estavem de maleïts, no podíem acabar bé. Va tornar a punxar el mateix (el Koko), la mateixa roda (la de devant), però realment hi havia punxada?		Veieu les cares de preocupació del Francesc i l'Héctor...

Tothom buscava alguna explicació...		l padrino va entendre que no cal oposar-se al destí, sinó gaudir del que un té. I si només te sol, dons gaudirem del sol...

Aquesta tranquilitat del Padrino encara va escalfar més al jovent que ja anaven prou cremats. I així una guspira que va saltar d'algund'ells va prendre en uns esbarjers i va començar a cremar...	Ràpidament vàren arribar els bombers. Com el camió no passava, tant els bombers d'infanteria com els ciclistes varem haver de pujar als marges per permetre el pas del camió.

Superat el problema del foc varem seguir el camí de tornada. Anavem perdent unitats pel camí i finalment tenim una foto dels 6 intrèpids que van arribar al Port, amb Tarragona i la platja del Miracle com a teló de fons.

Be, la maledicció no va acabar aquí... al vespre al Calderon, la cosa va seguir pel mateix camí... esperem que hagi acabat del tot!!!