1ª MARXA EN BTT DE L

Diumenge 29 d'abril no semblava el millor dia per sortir en btt, ja que si a les males previsions del temps (anunciaven pluja tot el dia a les terres del sud de Catalunya) li afegim que ja ens plovia des de els diferents punts de sortida... doncs tot feia pensar que anàvem a fer un bon esmorzar en un dia plujós. Vam arribar a Xerta i després de recollir els dorsals (no sabem perquè els volíem, ja que estava plovent) de sobte semblava que minvava la pluja i a l'arribar l'Isaias es mostrà tot decidit a sortir. Doncs, es clar que si, a veure si un mica de pluja (sense fred, que consti) ens tenia que "abaratir el somni"... doncs res, sense temps a reflexionar-ho, ens vam canviar la roba i ens presentem a la sortida tot just després d'arrancar els corredors/es. Ja tindrem temps per atrapar-los, i tampoc volíem fer una sortida "canyera", volíem conèixer el terreny participant en la primera edició de una prova que es presentava amb molta profesionalitat.

Vam trobar molts encerts en la organització, especialment cal remarcar el disseny del circuit (tot i que alguna rampa "picava" una mica), la senyalització (perfecta, llevat de un petit error ocasionat per algú que havia arrancat una cinta), la simpatia dels responsables (el Carmelo és una gran persona). La llàstima fou el temps ja que a part dels dubtes inicials per sortir, va fer que serveis secundaris (com les dutxes, mànega per rentar les bicis, ...) van resultar imprescindibles... i la organització va fer el que "bonament" va poder per satisfer als mes "necessitats"...la qual cosa també voldríem agrair. Tot i això hi ha una certa unanimitat que el preu era elevat i que els bikers no estem acostumats ha apuntar-nos amb massa antelació (aquí es van tancar les inscripcions una setmana abans, concretament el dia 21 d'abril)..això pensem que va fer que els inscrits fóssim uns 120.

De totes formes, en aquesta ocasió vam gaudir de la companyia de "suporters" que, com podeu veure a les fotos, vam trobar en diferents llocs del circuit. Un circuit que va començar en un terreny molt pla (el carril-bici) i als 10 qms el vam deixar per iniciar el camí de Riberola, amb una forta pujada (molts la feien a peu) i després una bonica baixada fins el Pinell de Brai, on trobem el primer avituallament (simplement correcte) amb l'agraït retrobament dels nostres acompanyants. Poc després continuem per encarar una nova pujada, el coll

d'Àrgoles, amb una baixada realment vertiginosa que ens porta a Miravet i l'original pas de la barca. Continuem i al poc entrem al Gr-7, que amb la humitat i el fanguet, es converteix en un veritable turment... tot i això gaudim força alguns trams en més bon estat. Continuem fins el pont de Benifallet i la terrible darrera pujada, en una pista asfaltada que ens durà fins la Vallplana, per encarar una baixada que ens porta al riu Canaleta, el qualm durant la nit, ha incrementat el cabdal de forma molt important. La sorpresa serà nostra quan veiem que l'hem de creuar amb l'aigua fins els genolls... Després empalmem novament amb la via verda que ens portarà al punt de sortida per retrobar-nos tota la colla i anar-ho a celebrar en un bon restaurant de Pinell de Brai (concretament ca l'Àngel)...per cert, els dos dinars (el de la meva parella i meu) van ser més barats que la meva inscripció a la I marxa Btt de l'Ebre.


5 minuts abans de la sortida, com que va parar de ploure, ens vam decidir per sortir...

Vam marxar "escopetejats"...

...però just a temps!!, podeu veure els darrers del grup en el moment de sortir.		Primer vam fer un tram de via verda, i al qm. 10 va començar la primera ascensió, dura de veritat.

Fins i tot va obligar a posar el peu a terra a la majoria de participants. Però valia la pena l'esforç.		A Pinell de Brai vam veure un edifici molt valorat per l'Isa ja que el Celler Cooperatiu, començat a contruir l'any 1.918 per l'arquitecte Cèsar Martinell, d'inspiració gaudiana. Cal fer esment del fris ceràmic, obra de Xavier Nogués. i que representa diverses escenes sobre la verema, i diverses al.legories, que es completen amb una escena de caçadors embriacs. La bellesa arquitectònica d'aquest edifici li ha valgut el renom de "Catedral del Vi".

Aquí sembla que fem una "sprint especial" puntuable per la general de metes volants....doncs no!!, no se recordo quina "conya" ens portavem, però res relacionat amb competició...

L'avituallament va ser un dels grans moments del dia, amb força alegria i el retrobament dels acompanyants que portàvem.

Podem veure la Bea i Gorka...		I un petó de comiat, en el moment de marxar....

Però abans teníem que fer la foto del dia... aseguts Bea, Gorka, Dolors i Cristina. Drets Carlos, Isa, Pep i Diego. I sobre la cadira (jejeje) el Súperinfatigable David

El Carlos pujant un altre dels ports del dia...		...que ens portarà de la vesant de Pinell de Brai...

...a la de Miravet, al fons podeu veure "lo riu" en una baixada vertiginosa com poques.		Gorka i David (darrera) coronant aquest port

Isaias que el feia endevant i endarrera, per a "regocijo" de los presentes...jeje		I després de una bona baixada que sol venir??? efectivament, pujem en direcció al Castell de Miravet...

...per un camí centenari i molt adequat a l'época de construcció del castell, amb l'Ebre de fons i un nùvol de mosquits que, amb la visita de la marxa, van gaudir de força carn fresca.		El pas de la Barca de Miravet, un curiós sistema de transport de bicis que ens va resultar molt original i agraït (pel descans obligat que suposava)

Podeu veure els Gorka, David i Isa...els ùnics que es giren a la foto.		A l'altra riba teníem la "competència" ...en forma de piragües i que ens acompanyaran bona part de la ruta que ens queda per fer.

Ara veiem el Castell de Miravet de l'altra banda del Riu		Som dalt el Gr, amb una vista excepcional sobre el riu i la comarca

El Plas i Gorka ens somriuen desde les alçades al seguir el GR, la vista es genial, per el sender estar molt mullar i enfangat i llisca més del que voldriem.

Mentrestant la Cristina, Dolors i Bea ens esperaven una mica més avall. Els hi agraïm la seva paciència i simpatia, la cual ens acompanyà durant tota la jornada...i encara avui (l'endemà) dura l'optimisme que ens van transmetre.

Abans de reunir-nos, vam veure un riu "el colorado"??...en la imaginació nostra, entraven molts plans.. menys aquest, traspasar-lo!!!

Ja veig que hi estic abonat amb això de traspassar rius a la primavera, ...no feia gaire vam creuar el de Ciurana.

Però aquí no pasa res, i com no fa fred, tot queda en una anècdota simpatica. Ara si que ens reunim amb els acompanyants novament. Però abans tenim que disputar un nou esprint..., senyores, no en feu cas! son coses dels homes..jejeje

El Gorka agafa'l per l'angle que vulguis, sempre queda bé, oi?, es va trobar tot el dia somrient i satisfet... però tenia qui li feia la competència...

El David, que també es mostrà molt feliç durant la ruta (bé, consti que a les rampes dures no feiem fotos...jejeje)

Novament junts en una altra foto de grup, abans d'afrontar els darres quilòmetres que no estarien exempts de duresa, amb un coll asfaltat realment dur!!

Però ho hem aconseguit, em camviat un dia de pluja per una gran ruta amb excelent companyia.

Goka i David, en el moment de l'arribada..., per cert, un moment força esperat..oi??