ALFORJA-SIURANA-FONDA DEL RACÓ-ALFORJA

 (o de com vèncer l'adversitat fent esports d'aventura.)

6 D'ABRIL 2007

Aparentment estem gafats amb aquesta ruta, ja que l'amenaça de mal temps va tornar a estar sobre nostre.. però les ganes eren tant grans que vam decidir sortir..."peti qui peti" ... i els afortunats que ho vam fer vam gaudir com a "cosacos" per diversos aspectes. En primer lloc per les ganes que tenim de fer aquesta ruta, que probablement repetirem ben aviat i potser cada any (com a mínim). En segon lloc per treure la "depre" de tants dies de pluja i sense poder sortir. En tercer lloc per  trobar-nos una part de la colla en un ambient social absolutament radiant,  tot i la incertesa del temps.

La ruta la vam iniciar a les 9, després dels titubejos per si la fèiem o no. Vam ser molt afortunats de començar-la ja que vam gaudir un dia especial i diferent de Btt, amb un terra molt lliscós però sense fang que s'enganxés als pneumàtics (el pitjor que ocasiona les humitats). Hi havia un ambient d'esport d'aventura..., de recerca del desconegut, de curset de creuament de rius, de supervivència, de companyerisme, de simpatia que difícilment podem trobar els dies de bon temps. 

A l'arribar a Siurana, va començar un lleuger plugim...però suficient per decidir canviar el destí més llunyà de Prades pels atractius propers  de Cornudella,... on el Joan ens portà (com el millor guia) a la recomanable  fonda del Recó, on el dinar espectacular (tres plats molt bons i abundants amb un magnífic i eficaç servei) ens van tornar, i  amb abundants interessos, la energia perduda durant la ruta.

Tornarem a organitzar-la... en podeu estar segurs!!!!

Fotos: Joan, Benet i Pep
Provem els croissants del Paquito...mmmm!!		Sortim d'Alforja una mica tard, però totalment convençuts.
El primer coll (el d'Alforja)  ens desperta de l'obligat descans després de tants dies de pluja.		I la primera baixada esdevé perillosa pel lliscament orogràfic.
Fantàstica instantànea feta pel Joan, de un Pep mort de ganes per pedalar.		El Xavier de Tarragona, durant un tram dur abans d'arribar al pantà. Per cert va estar molt fort físicament durant tota la ruta.
Ara estem baixant la pista que ens portarà al pantà. Aquest terreny el vam trobar autèntic del Priotat, amb els forts desnivells, les vistes al Montsant i  la pissarra  que el caracteritza.
El Paquito circula per la vora del pantà, en l'ùnic tram pla de tota la ruta.		Darrera l'anem seguint tots, en un paisatge exaltat per les plujes recients.
Ens trobem el riu Siurana amb un aspecte Pirinenc, però que tenim que superar sense pont...i estudiem les opcions per fer-ho.		Abans aprofitem per fer unes fotos en aquest marc privilegiat. Veiem el Pep "Giro"...
...i el Francesc "Quico".		Els "culpables" d'aquesta fantàstica ruta, el Paquito i Joan.. la parella de biquers que qualsevol colla voldria tenir.
El Benet fou el més decidit per solucionar la situació...		...la resta vam seguir amb les sabates a la ma...  (veiem el Paquito)
...  els pantalons arremengats com els que "venen de l'hort"... (Joan)		...o els de "càmping-playa"... (Pep Ribes)
...n'hi havia que estava disposat a qualsevol cosa abans de mullar la Genius limited... (Txema)		...l'aigua del riu era molt freda, quan portaves una estona dins...
... i a l'anar descalç les pedres no et deixen avançar ràpid.		Sembla que tenim la prova superada...
...però novament ens creument amb el riu, ara més profund i curt		No és tan fàcil com sembla això de creuar el Siurana.
... tot i això, n'hi ha que aprofiten l'acasió per lluir la "màquina"...		... però el que tots vam fer va ser "petar-nos de tant riure".
Pujem cap al poble de Ciurana, però plovisqueja una mica i decidim anar Cornudella, a la Fonda del Recò. Un lloc molt recomenable.

Tornar a inici