SENDERS PER UN TUBO A LA VALL DEL CORB

Aquesta ruta era la del comiat de l'any de BTT Tarragona, i el Rochy ens la va preparar amb totes les ganes per tal de no oblidar-la. I un parell de companys, els Joseps Maries, tardaran temps a fer-ho, ja que, en aquesta ocasió, vam ser víctimes de la desventura i un parell de caigudes aparentment sense importància es van convertir en dues lesions al braç que van requerir la intervenció dels serveis d'urgències mèdiques per tal de immobilitzar-lo durant uns quant dies.

Feia un fred "gebrador" que va deixar els corriols extremadament durs i lliscosos (per la temperatura baixa combinat amb una humitat alta) la qual cosa n'exponenciava la seva dificultat i trams altres vegades fàcils es convertien en altament perillosos.

Els 38 ciclistes que ens vam reunir a la sortida demostren l'interès i les ganes que hi va posar l'organitzador de la mateixa que com sempre, va demostrar la seva capacitat per fer-ho. Però també va quedar palès que en aquesta ocasió i per aquest tipus de rutes érem o be masses participants o faltava una mica de "sentit col·lectiu de grup" . M'explico, si en un terreny ple de girs i encreuaments no estem alerta de veure al de davant (i molt especialment, que el de darrera ens vegi a nosaltres) tenim moltes possibilitats de perdre'ns o de no fer la ruta correcta..., i això es va produir, i ho comentem no com una represàlia sinó, simplement, com una "autocrítica constructiva" que, en podeu estar segurs, mirarem de solventar en altres ocasions. Bé, ja només resta desitjar un molt bon any i que tots els bons projectes que tenim per aquest 2008 s'acompleixin satisfactòriament i, si pot ser, amb alguna alegria inesperada..., que sempre va be. Bon any!!!!!


La ruta prevista està en vermell i la real en blau; això demostra la improvisació i habilitat del Rochy que va escurçar un parell de trams per tal de no endarrerir-nos masa.		Veieu el perfil molt "trancat" amb pocs trams de terreny una mica pla. A sota els -4º que marca el termòmetre poc abans de sortir.

Un grup realment impressionant...38 ciclistes ens trobem devant l'esglesia de Conesa amb ganes de viure i compartir la vall del Riucorb.

L'aspecte del Ferran es prou evident...quin fred fa!!!		L'Anscari no porta un guà de cada color..en porta 1 parell a cada ma!!

Sortim de Conesa sota una boira gebradora que ens faria la guitza, pel mal estat en que es trobaven alguns corriols


Poc després de començar la ruta vam veure el Sol, que ens mostrà unes vistes sembre espectacular dels bancs de boira tapant les valls


Algunes fotos dels integrants de la sortida Josep Mª, Victor, Anscari, Digi i Xintu

Jorge sorgeix entre les rames com un llop.		Xintu i Anscari una mostra de companyerisme en un ambient glacial que poc després fa "dimitir" al salouenc.

Una espectacular imatge que veierem en diverses ocasions al llarg de la jornada.

Els corriols gelats i durísims foren els protagonistes de la primera part de la ruta, convertint uns trams molt divertits en un malson, especialment pel nostre amic Picardia.

L'Eloi baixa a peu un tram aparentment sense dificultat, peró que el gel converteix en impracticable.		La cara de patiment de l'Anscari abans de pelgar ho diu tot...

Ferran arriba en un punt de retrobament.		El gebre ho pinta tot de "desembre congelat"...molt bonic..i perillós!.

El Pep, molt concentrat, supera amb dificultat un tram de la ruta.		La ruta és, senzillament, fantàstica...llàstima del temps.

La Inés, molt soferta, ens acompanyà tota la ruta.		Una altra postal prop de Vallfogona, on es barreja el Sol i la boira en uns camps completament gebrats.


Diversos moments de la ruta demostren la dificultat de la mateixa, tot i el parell de pams de les cames que mostra el Xintu, feia força fred.

Nous paisatges dels camps de la Segarra sempre amb les valls cobertes per la boira que li donen un aire fantàstic.

Bonica fota del a Inés superant un desnivell, darrera veiem Valfogona.		Pare i fill, Josep Mª i Pau, gaudint la sortida, poc abans de l'accident.

Quan estàvem immersos en la boira l'ambient era tant glacial com Nadalenc, però sempre en corriols de somni, però ara gelats.

Vallfogona, a la piscina que ens banyem durant les 3 edicions de la pedalada que organitzen, ara totalment gelada.		Vam fer una parada al bar de la població per tal de recuperar-nos del fred.



Aquestes imatges estan fetes després del famós tunel sota la carretera i mostren el somriure i satisfacció dels participants.



Diversos participants a la sortida en un bell fons que continuament alternavem, la boira i el sol.

Ja som a les acaballes de la ruta, tot hauria estat molt bé, si no fos...		..per les caigudes dels nostres companys Picardia i Josep Mª, que els ocasionaren lesions suficients com per l'actuació dels "guixaires". Us desitjem una ràpida recuperació!!!

Tal com podeu veure, alguns vam acabar la ruta i les sortides de l'any 2007 amb un bon dinar.