ERMITA DE SANTA MARINA

ERMITA DE SANTA MARINA-COLL ROIG-LLABERIA-LA MIRANDA-MAS DE L'ESTALELLA-COLL DE FATXES-COLLET DE MAFLA-EL MOTARRO-ERMITA DE SANTA MARINA

Finalment ens vam reunir 16 ciclistes per fer una de les rutes més originals i relativament properes a Perafort ( ho dic per ser

el centre del triangle Reus-Tarragona-Valls...jeje). El matí realment deliciós , amb bona visibilitat, poca fresca (uns 10º a la sortida) llevat de La Miranda on un vent intens i gelat es filtrava fins arribar al moll de l'os), molt bon ambient entre els participants i destacar la participació del Marc de l'Hospitalet, que es coneix la zona pam a pam...per cert, el podeu veure a la foto amb el mallot groc del Mañé, en la entrega de trofeus de la copa Tarragona. Però continuem amb la ruta, vam sortir per pujar fins a Llaberia per una antiga pista que ara han asfaltat. Aquest poble és realment encisador, creiem que no hi viu ningú tot l'any però està tant ben cuidat...

Després fem la escalada per fins la Miranda, amb una vista tant extensa com freda, tal com hem comentat abans. Allí fem una degustació de productes light...que si torrons, xocolata...,coses que s'agraeixen molt. Després la ràpida baixada pedregosa es transforma en un corriol encisador, per degustar tranquil·lament i anar fent pauses per gaudir plenament les àmplies vistes que recorden indrets molt més llunyants que el que estem. Tornem a agafar la carretereta anterior i la seguim 3 o 4 quilòmetres, fins arribar a un camí que ens durà a una altra zona amb noves vistes i espectaculars rampes pedregoses amb pujades pròpies dels millors trinxacadenes. Però tot ho vam fer de forma relaxada (si, si..sembla mentida amb la duresa del terreny però anàvem molt "tranquis") gaudint cada metre de recorregut, cada imatge nova, cada paraula que escoltàvem, cada expressió dels companys...,

Vam acabar la festa amb un clàssic "botellón" instaurant i ofert pel nostre "gran" guia i millor company German, al qual cal agrair tots els esforços per convertir aquesta ruta amagada i dura en un record amable que, n'estic segur, procurarem no oblidar.

foto del grup a la sortida, sols falta el Benet, que el "punyetero" ja havia sortit abans i ens trobem a Llaberia.


Comença la ascensió fins a Llaberia per una carretereta sense gairebé trànsit, el Sol ens acarona suaument. Aprofiten per "fer-la petar"

Som al safreig de Llaberia i podeu veure el sistema per obtindre energia solar, entre oliveres i antics camins ara convertits en corriols plens d'encant.

Tot la colla a Llaberia, d'esquerra a dreta, Pep, Marc, Isaias, Enric, Jose, German, Antoni, Benet, John Mikel, Jaume, Jordi, Antoni Manel, Jorge, Roman i David.




Podeu veure diverses imatges de la pujada fins la Miranda..., ja quasi som dalt!!! un darrer esforç i ho haurem aconseguit!!

A l'arribar ens van posar a rasé del vent...era gelat!!!		L'Antoni Manel i el Benet gaudint unes vistes excepcionals.

Ara som dalt la Miranda, i vam anar tots, però no alhora...i no estava el temps per pasar-hi gaire estona...tot i això la vista era suprema. D'esquerra a dreta, German, Antoni, Marc, Jose, David, Benet (dalt) i sentats Enric, Jorge, Jaume, John Mikel, Antoni Manel.

Estem baixant de la Miranda, per un "pedregal" que imposibilitat caminar i veure la fantàtica vista que hi ha.		Sabeu que indica aquesta expressió de l'Antoni?? doncs que no sap com ja està a dalt...ha estat massa fàcil...jeje.



El Portell dels Collivassos, espectacular foto feta per iniciativa i gràcia del Jaume.		I un altre indret, el qual recordaré sempre per la trobada amb el Pep Ulldemolins.


Diversos integrants del grup en una de les dures rampes que vam fer en aquesta zona oblidada del mon.

Aquesta foto va costar una "esbroncada" del German (fixeu-vos com ve i marxa a la seqüència),i amb tota la raó!!.. però fer-la va ser un impuls irrefrenable que requeria el seu temps i el que vam riure no te preu...tot i que mereix una disculpa al grup..jeje.

Deixem les coses al seu lloc...		..i "santornem'hi"!!!

Impresionant baixada que ens "obsequia" el Marc, just abans d'acomiadar-nos...el venia de l'Hospitalet..ejem, ejem,coses dels "pros"		Acabem la festa amb un clàsic "botellón" del German, un dia rodó llevat de la perdua del gps de l'Enric...grrrr, a veure si algú el troba!!
Clica per veure la preparació i altres informacións de la ruta i