DIMECRES DE MARXA PEL BOSC DE POBLET

Suposo que desprès d’això ningú mes amb demanara que faci una crònica, demano disculpes a l’avançada.
Son les 7.45 quan arribo ha Sant Julia, desprès de recollir el dorsal amb trobo amb un company de feina de l’organització i el propi Gepi als qual saludo, quan passen 5 minuts de l’hora prevista el Gepi comença a donar uns consells i precs per el bon funcionament de la marxa, haig de dir que amb l’hora de tancament de la ruta llarga va fer un comentari un pel exagerat.
A les 8.40 es dona la sortida per els carrers de Sant Julia per enfilar una bona pujada de ciment que en ajuda ha estirar-nos lentament, haig de dir que a mesura vaig avança’n hem sorprèn gratament la gran participació femina en aquesta Catllaràs.
Al pas per la collada ja anem tots estirats i poc mes endavant arriben al primer avituallament a base de sucs i pastes desprès de la parada obligatòria amb trobo amb dos companys de Cal Marçal amb els que faré el tram fins arribar al primer corriols al final d’aquest sortim a l’asfalt just davant del Santuari de la Mare de Deu de Falgars en aquest punt i trobem un punt d’aigua isotònica, desprès d’aquest avituallament la pista planeja picant una mica amunt, terreny que dit de pas m’encanta veig en Joaquím amb la seva Ipod de musica heavy (aixó d’escoltar els ocells va ser que no),passem per el xalet Gaudi del Catllaràs ,la cruïlla del Roc de la Lluna (val la pena desviar-se) i l’ indret anomenat Joc de Pilota uns metres mes endavant trobem el 3 avituallament i sorpresa amb sembla conèixer a una biker saludo i en primer moment amb sembla queda desconcertada per reaccionar poc desprès dons si penseu be, es la Bea la qual amb presenta la seva parella l’Anscari, desprès de fer algun comentari sobre projectes de rutes continuem pujant a mi ja amb comença a venir ganes de contar pedretes dons ens acostem a la pujada del coll de la Ceba, a mitja pujada tinc de posar el peu a terra i faig un altre esport que m’agrada es tracta del sender isme això si portant al costat de passeig la meva Bici je je je...alço el cap i sento un comentari de uns companys del Bike Bergueda que diuen mare de deu con puja aquesta noia evidentment feien referència a la Bea..
Per fi som al Roc del Catllaràs tinc el pensament de desviar-me una mica per veure si ha florit la Flor de Neu, però el temps amenaça pluja i penso millor anar tirant a l’inici d’un camí en torno a trobar la Bea la qual amb dona ànims i hem fa una foto, el sender fora pista en d’allò mes entretingut i de sobte fa una forta pendent , haig de dir que el camí s’ha espatllat molt i si això sumem que no soc gaire trialer la combinació es molt còmica, desprès de sortir a la pista comença a ploure una mica i desprès de gaudir d’unes vistes a l’esquerra de la Serra de Picancel trobem Sant Roma de la Clusa amb l’últim avituallament a base de fruita i gel energètic.
Ara toca fer senderisme i matemàtiques un quilòmetre de pedres que ja no recordava fins una cruïlla que indica La Pobla, desprès d’aquest petit tram la pista pujava fins el Plans de la Clusa, les vistes son una pasada, nomes coronar comencem a trobar rètols d’opció fàcil i corriol tècnic i com que soc cap gros encara que les trialeres no son lo meu agafo sempre l’opció corriol, el terreny esta força sec i les rodes baixen a rosec ,hi ha mes d’un tram que el faig a peu sense cap vergonya.
En fi son les casi la 13.00 quan arribo al final, he passat un mati d’allò mes be i hem donen un mallot ,un val de piscina(que no puc aprofitar) i una botifarra.
M'acomiado del Gepi i no puc fer el mateix amb l’Ancari i la Bea dons tinc tard, suposo amb perdonaran.
Nomes puc felicitar als amics del Catllaràs per organitzar una marxa tant treballada i l’atenció rebuda.
Ara us deixo ja he pait una mica el dinar i m'en vaig a fer una part de la Berga Resort 2007

Manel
Mussols del Pedra


Salou, 4:30 de la matinada. Ens aixequem. Ens vestim de curt. 2 hores 30' de cotxe, mig adormits. Sant Julià de Cerdanyola, 7:30 del matí. Ja ha sortit el sol que ens acompanyarà bona part del dia, juntament amb algun goterot. Ambient acollidor a la zona esportiva on es troben el punt de recollida de dorsals, la sortida i arribada. Malgrat l'atabalament que suposa organitzar i coordinar una pedalada com aquesta, en Gepi encara té temps de saludar-nos, amb el seu habitual somriure. No canviis mai, Gepi!!

A continuació, apareix en escena en Josep Maria Massot, que ja forma part d'aquesta gran família on tothom hi te cabuda. Junts tenim el plaer de compartir moments i experiències a cop de pedal i començar aquesta aventura que els Amics de la Catllaràs ens tenien preparada. Com diria el gurú Chus, de Bttmania, per a tirar cohets.

I cal destacar la nombrosa presència femenina al recorregut mitjà de la pedalada (n'hi havia un de curt -15,28 Km-, un altre de mitjà -34,70 Km- i un tercer de llarg -43,80 Km-). Que no decaigui, noies!

Sortida neutralitzada. Donat que es tracta d’una marxa NO competitiva, ens ho prenem amb relativa calma, tot i que les cames de seguida ens demanen més… Comencem amb pujada, per una bona pendent asfaltada que s’acaba convertint en una ampla pista de terra i pedra. Bonica terrassa amb vistes al Pedraforca i les valls del Berguedà.

Sense deixar de pujar, arribem al primer avituallament: sucs, pastes… potser hem trobat a faltar alguna beguda isotònica i un xute de cafeína. Però va quedar compensat amb la síndria tallada, els fruits secs i els prèssecs de pagès pelats i tallats. Tot un luxe!

De sobte, ens fan baixar per un sender un pel tècnic, amb pedres i arrels, però molt divertit. Abans de tocar l’asfalt –que immediatament s’acaba-, tenim un punt d’avituallament líquid (aigua isotònica) i personal de l’organització que ens guía per un petit tobogà. Xapó!

Anem planejant una estona i encarem una altre pujada per pista amb energies renovades… Fins arribar a aquesta creu, la Collada de Falgars, que ens ofereix unes vistes extraordinàries. Bocabadats, ens deixem atrapar per una agradable sensació de llibertat. Segons la placa que veieu a la seva base, la creu es homentge a Joan Rosinyol Orriols, autor del llibre El passat de la nostra vila: la Pobla de Lillet.


Deixem el mirador de la Roca de la Lluna a mà dreta per a aturar-nos al segon avituallament, a la zona coneguda com El Joc de Pilota. Allà tenim oportunitat de xerrar amb voluntaris de La Catllaràs i amb alguns dels ciclistes (encantats de conèixer-vos, Peloncho i Casper) a més de retrobar-nos amb en Manel, organitzador de la Gósol-Berga i la Berga-Berga (perdona que no et reconeguès a primera vista…).

Peloncho (Javier), amb qui vam tindre el plaer de pedalar -juntament amb el seu germà, Casper- i que ja forma part d'aquest fòrum.

Síndria fresca (per l’aigua de l’abeurador) i prèssec que, si us fixeu, va pelant i tallant el noi de la samarreta negra, a la dreta. Quin goig!!!

Amb presento soc un mussolet acabat de registrar, amb dic Manel i soc de Berga, ahir vaig estar a La Catllaràs i vaig comentar a la Bea i l’Anscari que desprès d’uns dies de tafaner anonim per el vostre foro segurament hem registraria, nomes puc dir que m’agradaria que Berga no estes tant lluny de les vostres terres, ja que hem poseu les dents d’allò mes llargues amb les vostres cròniques i sortides varies aixó si, en el cas de coincidir amb alguna marxa prometo saludar ara ja conec el vosters colors. Espero col•laborar dins el foro activament amb tot el que pugui, en especial temes de GPS, jo faig servir el CompeGPSland ja que com ja sabeu es un producte Català i el seu creador (l’ Ivan ) el va crear per satisfer amb un inici als practicants del BTT.


Aquest es el meu germà Casper (Juan Carlos)		La Bea, en una de les cent vegades que em va avançar

Als avituallaments qui arribava abans era qui feia la foto i no surt en ella.		En la foto es veu com portava la sindria quan arribaven altres a fer fotos,jejejejjejejejje

La regió del Berguedà no deixa de sorprendre’ns per la seva bellesa encara verge. Potser tenen raó els qui limiten l’accès fins a límits insospitats. La serra del Catllaràs, en concret, "va ser declarada l'any 1992 Espai d'interès natural, essent inclosa per aquest motiu i atesos els seus grans valors ecològics, dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya" (Font: Viquipèdia).

Ens deixem portar per aquesta sendera a través, en un indret espectacular.

Reprenem la marxa; ara ens acompaña una estona un amic qui passa el temps entre Terrassa i aquest espai protegit. Poc després, el meu desllantasso ens va distanciar d’ell i no vam poder ni preguntar-li pel seu nom: Aquí em desllanta la roda davantera sense motiu aparent. No fa molt que li vam fer muntar, però ja hauria d’estar ben rodada. Comença a sortir aire i líquid; fins i tot només calia fer amb els dits el gest de separar la coberta de la llanta per a que sortís líquid del kit tubeless. Mirem d’unflar la coberta amb dues manxes diferentes i res… Com si la válvula estès taponada. Quan ja ens disposem a ficar una càmara, sembla que agafa una mica d’aire. Amb la roda més aviat baixa faig l’empinat corriol mirant d’agafar sempre la traçada més neta.

El corriol per la vessant sud s’allarga i comença a alternar pla i pujada amb algun pas un pel més tècnic. Preciòs!!! Passem d’un espai totalment obert a un senderò fosc i tupit. Allà ens trobem un Amic de La Catllaràs i la seva Specialized. Interrompim el seu esmorzar de secallona amb l'anècdota del tubeless i ens ajuda a unflar la roda per tal que em permeti arribar al final… això sí, preparada per a sortir pel davant de la KTM en qualsevol baixada. Corria el risc de tornar a desllantar. Poc desprès, arribem al darrer avituallament, Sant Romà de la Clusa. Un conjunt d’esglèsia romànica (s. XII) i mas molt bé conservat a on parem a xerrar una estona, com no?, i a on vaig tindre l’oportunitat…:


Però les pujades no s’acaben… Anteriorment, a l’alçada del primer control de pas, vam superar una llarga i forta pendent –amb pedra suelta- dalt de la bicicleta. Doncs, en aquesta ocasió, la pujada és plena de pedres arrodonides que dificultan extremadament la marxa. Es tracta d’un tram molt tècnic que passem com podem. Desprès ens espera la calma…


I algun repetjó considerable. En aquestes dues fotos s’aprecia la progressió de l’Anscari.

		Veiem rosers silvestres com el que en Pere va retratar de prop també a la zona del Berguedà.

Alternem cada vegada més corriols amb pista de baixada. I quan ja pensàvem que s’havien acabat les pujades… Sorpresa! Ens tornen a fer esbufegar fins, ara sí, la traca final. Impressionant!!! Petits trams de sendera hilvanats a la rápida pista principal que s’ofereix com a chicken-line, és a dir, com a alternativa fàcil. Aquí tenim al Josep Maria Massot, amb qui vam coincidir quan ell acabava els 35 Km i nosaltres els 45 i qui, val a dir, es va atrevir amb alguna zona técnica. Molt bé, Josep Maria!	Segurament a alguns els sonarà aquesta imatge… de quan vam fer una part de La Catllaràs amb en Gepi… passats per aigua. El sentit de la marxa és el contrari al que vam seguir aleshores.

Al fons, el Pedraforca...que, com podeu veure, a ningú deixa indiferent. Aquesta nova perspectiva ens l’ofereix en Josep Maria.

Com a curiositat, la ruta transcorre per zona protegida…		… i passa al costat d’un xalet modernista (Gaudí-Güell) que ara és casa de colònies. Val la pena dedicar un parell de minuts a aquest enllaç, on trobareu interessant información sobre el mateix: http://www.gaudiallgaudi.com/CA020%20Xalet%20del%20Catllaras.htm Aquí tenim al Josep Maria Massot just davant, amb la seva infatigable TREK.

No podem signar la crónica sense dedicar unes paraules d’agraïment al nostre amic Gepi, impulsor i coordinador del Natura en BTT, en aquest cas juntament amb els Amics de La Catllaràs. Gràcies a tots per un dia ple de sensacions!		I aprofitem per a saludar al nostre amic Josep Maria Massot (qui també ha contribuit a aquesta crònica amb fotos i dades que jo desconeixia). Llàstima no poder acomiadar-nos de tothom; però ens queda l'esperança de retrobar-vos en una altre ocasió.

Falta una cosa molt bonica ...Aquesta gran pedalada ens va costar 18€ En aquest enllaç trobareu més informació sobre La Catllaràs, per al dia 1 de juliol. http://www.lacatllaras.com/