DIMECRES DE MARXA PEL BOSC DE POBLET

Tinc la extranya sensació d'haver participat en una prova de btt sense la preparació adequada..., però algú pot estar adequadament preparat per anar a fer 110 quilòmetres en btt pels Ports, sortint quasi a les 2 del migdia sota un sol abrasador?. La resposta es un si rotund. O els altres 30 companys que van acabar devant meu no "se n'enteren" (de les dificultats extremes) o un servidor va acabar la proba simplement per qué a la meva edat no abandono facilment cap projecte iniciat. Després d'aquesta cursa la imatge que tenia del llop ha camviat completament. Ara és un animal extremadament dur, que es busca la vida en uns indrets extrems, que ha de ser sociable si vol sobreviure, que la resistència no li pot flaquejar mai, que sota una aparença dura en el fons és un explorador enamorat de la natura i d'aquest massís que ens acull amb molta crueldat meterològica i geogràfica. Penso que ara també tots els participants també som un mica llops i estem molt agraïts a la organització per fer posible aquest somni aventurer. La combinació de les 6 proves sols la van completar 3 participants (per cert, quins atletes!!!). La de Btt la vam acabar 31, però la organització era per 300. Un autèntic luxe!! per sols uns quants escollits que afortunadament vam confiar cegament amb la proposta de l'amic Carmelo... i que no podeu deixar de organitzar cada any. Els valents de la Btt teniu que participar-hi. S'ha de viure per opinar. D'acord que el dia (diumenge) i l'hora de sortida (a les 13,30) no ens va gaire bé (s'ha de combinar amb les altres proves) però l'esforç compensa en escreix. Prepareu-vos degudament i l'any vinent heu de participar-hi. Nosaltres ho hem fet i no descarto tornar-hi...tot i que, ara mateix, les cames no m'ho recomanen...jajaja.

Sens dubte, Pep... Tots els btttarragonins qui vam poder participar a la Cursa del Llop Hem d'agrair molt i molt la rebuda d'en Carmelo i la Sandra a Tortosa, el posterior trasllad de les bicicletes en cotxe als peus del Caro i el dinar a casa seva. A més, el Carmelo ens ha ajudat a sol·lucionar el tema de recollida de dorsals fins l'últim moment, mentre que La Sandra i la Dolors, pacients fins l'arribada de tots els participants, han soportat les pitjors hores de calor per animar-nos i fer fotos al nostre pas.

Per altre banda, l'Anscari i jo, qui per problemes mecànics amb el nostre cotxe el vam haver de portar al taller, aprofitem per a donar les gràcies també al Roman, de Cicles Roman (http://ciclosroman.com/) per insistir a deixar-nos la furgoneta de la botiga tot el diumenge. Ets uns crack!!!

No feu cas d'en Pep. Abans de creuar la meta, es va marcar uns passos de ball, sobrat!!!
Qui també ens té impressionats és l'Isaias, doncs la tarda-vespre de dissabte es va marcar 32 Km en cursa de muntanya... I tan fresc!!

Pel que fa al Francesc, un devorakilòmetres. Va arribar 6.è amb 5 horetes i mitja

. Encara que ja t'ho vam dir en persona, enhorabona!!! I sort a la Transalps, tot un repte que estem segurs superaràs amb escreix. Tingues-nos informats, Ok?
En Carmelo, també déu n'hi do... Tot i haver patir una punxada/desllantada casi al comencement. Aquestes coses desmoralitzen molt, però ell ha sapigut superar el tràngol i refer-se fins al final... I de quina manera. Molt bé!!!

L'Hèctor, em sembla que és la cursa més llarga que ha fet, de moment. Però s'ha dossificat molt bé i ha arribar molt sencer. Ara, a disfrutar d'unes merescudes vacances!!!

Jordi, qui venia amb l'Isaias, ha demostrat la seva experiència en reptes d'aquesta talla. I Jordi Martí, l'any que ve t'has de treure l'espineta!!! Pero, oi que t'ha agradat aquesta part dels Ports?

Doncs jo m'he trobat molt bé, la veritat. Encara que també he procurat portar un ritme constant i aprofitat per a conèixer veritables llops com en Josep Ignaci, de Vic, que va quedar segon del raid (carretera, cursa de muntanya, caiac de mar, caiac de riu, mitja marató i BTT... en dos dies). Volia assegurar-me de que arribava en condicions, sense forçar la màquina!!!

La calor pot ser molt punyetera i el meu compte em va arribar a marcar uns 40º (pot ser?).
A qui vull veure jo l'any que ve a la línia de sortida és a la Sandra, qui en cada sortida deixa clar del que és capaç. Ànims, que tu també pots fer-ho!!! Tot és posar's-hi

Eoooooo, doncs jo estic baldat...

No Bea no, ahir no em vaig dosificar, em vaig arrossegar com un cuc durant TOTA la cursa (encara estic treient el caragols que se'm van pujar als radis de la Perla Negra).

No sé si va ser la calor però vaig treure el dinar, vaig tenir calfreds i vaig pensar seriosament retirar-me quan portava dues hores... però estic molt molt content d'haver-la acabat.
Concidixo plenament amb l'acollida del Carmelo i la Sandra... ( la gent de les Terres de l'Ebre som així

) En serio, ens esperen amb portabicis per pujar, preparen el dinar, ens entaulem 12 persones...

I el Francesc, m'ha encantat conèixer-lo, no perquè és una màquina -que ho és- sinó perquè és bona gent i això és el que conta.
I el Lefox i el seu company que és fisio (osti, no me'n recordo del seu nom, ¿Jordi?), aquestos dos formen part dels homes fets de ferro, inquebrantables, jeje. El que més greu em sap és que el Jordi no arribés a temps... potser li va faltar regular... però això s'apren i ell té capacitat per acabar-la i més.

buenu aquí estem per la crònica.
doncs si bea hem queda una espineta que en aquest cas és més que dolorosa pq vaig anar 52 km molt be, davant de pep i hector per exemple, i sense cap avis previ hem vaig enfonsar durant uns 15 km, el tros del sender, no se pq ja que no era especialment dura aquesta part.
almenys vaig arribar a la sortida que era la part dura del recorregut. Només hem van mancar 15 min per arribar en temps de baixar. Be un altre cop serà. Per ser la primera d'aquestes característiques que faig estic prou content. la cursa va ser molt maca i ben organitzada: felicitats als llops. mencions especials i més que especials: dolors, sandra i carmelo. La seva orgaització desinteresada és mereix tot el meu reconeixement. hector i pep: us espero a la següent ja hem queda poc pel vostre nivell, jeje. us vaig aguantar 52 km, jeje
pd: si algun aborigen de la zona s'ofereix a baixar vos amb cotxe digueu li que millor no, jajajajaja (gràcies als dos nois que hem van baixar encara que el mareig no us el perdono, jeje)

Us faig una petita crònica de com va anar la cursa:
La sortida era a la 1 i mitja a ple sol i ni una gota d'aire que es va enraderir 15 o 20 minuts per que esperaven als super craks del llop que havien arribat llavors de fer la mitja marathó. Finalment es dona la sortida i es surt de baixada en busca de la pista que rodeja i puja a la Mola de Catí
Com que es va sortir no massa ràpid aprofito i em posso primer (quins moments de glòria ¡¡¡¡) que no van durar massa per que quan va començar la pujada van començar a passar els germans Marrassé i alguns que intentaven seguir-los (entre ells la màquina Francesc).
La calor apreta i hem fa pensar que tinc que dossificar tal com havia pensat els dies abans, però el pulsometre no baixa de 170 (menys mal que no em vaig ficar l'alarma sonora a 155) i les cames hem diuen que no passa rés (clar com elles no saben que hi ha trote per 6 o 7 hores). Passo per dalt la Mola el 11 amb els ànims de Dolors (penja ràpid les fotos que em moro de ganes de veure-les) i Sandra, i començo la perillosa baixada que ens porta al primer avituallament.
Un tram d'asfalt i noto que la roda del darrera ha perdut molt aire (pot ser una desllantada??) paro a inflar però pocs quilometres després torna ha estar desinflada... quina mer..da¡¡¡ em toca posar càmara i com he perdut pràctica en reparar pinxasos perdo bastant de temps i comencen a passar un munt de participants (un d'aquest es para a ajudar-me malgrat que jo li dic que no cal que ho tinc controlat... qui si no... Anscari) Bé, ha recuperar llocs s'ha dit.
Arribant a la Font del Teix agafo a Bea que anava de xarreta amb el que va quedar segon al Llop (un tio molt majo de Manlleu), fem la dura pujada al Teixet i a la pujada al Coll de la Creu ells es queden dossificant. Jo com vaig de sobrat marxo cap endavant. La meva consciència hem deia que afluixes el ritme, que segur que després ho pagaria, però portava el Kid de Compe i no trovaba la manera d'agafar velocitat de creuer.
Arribo a la sendera de la Font Freda (km 50 més o menys) i abans d'entrar aconsegueixo passar 4 companys (un era el primer de la LLop) i dins n'agafo un altre. Acabem la sendera junts però jo començo a notar que el motor comença a fallar. Intento recuperar menjant molt a l'avituallament i amb 2 pastissets que em vaig endur del dinar però la pujada al Coll de la Siset em rebenta, quina manera de patir, ni el molinillo puc arrastrar, ganes de treure, mal de cap, vamos... la crisis que m'he guanyat per anar de sobrat els primers km.
Pujant el noi que he agafat a la sendera marxa com un llamp, només calia esperar que els altres 4 em passessen, però no ho fan pq segons em comenten després han pinxat. Arribo a l'avituallament de la Creu del Coll per a agafar la pista de tornada i pareix que començo a trovar-me una mica millor. La baixada fins a la casa del Rei m'ajuda a recuperar-me i ha trobar la meva velocitat de creuer.
Ja arribant al Restaurant dels Ports m'agafen el que anava primer a la cursa del Llop i un altre company de Tortosa que ens coneixem d'alguna sortideta. M'acoplo amb ells per fer la baixada del Caro, que no al meu gust la fem molt, molt, molt ràpida. Quan arribem baix del port ens adonem que tenim a pocs metres al 10é i apretem per agafar-lo però amb un dels relleus el company de Tortosa (Paco Also) es despista i marxa cap a la cuneta..... per matar-se, anavem a 47 de baixada i a tot plat. Un cotxe de la organització que ens seguia demana ràpidament una ambulancia però Paco només està endolorit i ple de cops, i no vol saber res d'abandonar. Després de uns quans minuts decideix seguir i baixem cap a Tortosa comentant la jugada (ara una mica menys ràpids) però entrant a Roquetes ens comença a preguntar que qui eren nosaltres i que havia passat....
Quina passada, quina sensació arribar a la meta, jo anava a veure com arribaven els btteros fa molts anys quan es feia tota i ara he pogut realitzar un dels meus somnis. Sandra, Dolors i Francesc ja m'esperaven a l'arribada, i després van anar apareixen tots els altres Tarragonins amb cara de cansament i molta satisfacció. Va ser molt dura¡¡¡
L'ambulancia es va endur a Paco a l'Hospital i s'ha quedat en observació aquesta passada nit, no crec que sigui res pq no va perdre el coneixement però relament la caiguda era per malmetres.

Hola a tothom. Amb un dolor de cames impresionant després del loko finde del llop.... ji ji
Bé, doncs pràcticament ja ho heu dit tot, encara així, agraïments per Carmelo, Sandra, Dolors per totes les atencions rebudes. Només ens vam haver de preocupar de pedalar, que no és poc. (Pep, hem de muntar una sucursal-filial de btttarragona a les terres de l'Ebre).
A la resta del companys de fatigues, qué us puc dir, doncs tots genials, cadascú allí on el camí i les muntanyes ens col·locàven, però amb un esperit esportiu i de superació encomiable. Realment si hem passat aquesta prova, llarga, tortuosa, amb una météo castigadora... qualsevol objectiu que ens proposem el podem aconsseguir. Tal com diu a la bossa d'obsequis que ens van regalar...IMPOSSIBLE IS NOTHING
ORGANITZADORS: només paraules d'agraïment, en el meu cas pels dos dies, cursa de muntanya i btt. Realment sense el vostre suport, ànims, i entusiasme, unes proves tan dures no serien suportables. Més mèrit teniu si s'escau per l'intensa calor durant tot lo cap de setmana, que us va obligar a donar més, si calia. Repeteixo moltes gràcies per tot.

Podeu veure el mapa del recorregut i el perfil del mateix. Més de 2000 metres de desnivell ascendent!!. 101 quilòmetres de gps (equivalen a quasi 110 del compta de la roda) i 36 minuts parat (s'estava tant bé als avituallaments, o fent fotos...).

Ens trobem molt puntualment a l'Auditori de Tortosa, i per començar... fem una foto de grup amb la furgoneta de cicles Roman ja que gràcies a la seva amabilitat ens van facilitar el trasllat. D'esquerra a dreta i asentats, Sandra, Dolors, Francesc, Hèctor i Bea, drets Jordi R, Carmelo, Jordi M., Isaias, Anscari i Pep.

Francesc i Pep a la zona de inscripcions, poc abans de la sortida de la mitja marató amb més desnivell de Catalunya.

Carmelo i Sandra van organitzar impecablement el trasllat de 9 bicis i 11 persones, amb sols 3 vehicles. Algú ho pot fer millor??

Vam tenir el privilegi de dinar en una de les casetes de "pessebre" que hi ha a les Colònies, sota el Caro i a pocs metres de la sortida de Btt.

Anem a la zona de inscripcions pels darrers detalls i fer-nos la foto, ja que el Carmelo havia recollit previament el dorsals. Tot està previst

Tenim temps sobrat per posar dorsals i deixar les màquines ben a punt.

N'hi ha que aprofiten per fer alguna "cabriola"...de fet estem al seu país (tant de les cabres com del Francesc, que estima els Ports desde fa molts anys i com poca gent pot fer-ho)

N'hi ha que, això de fer 110 quilòmetres pels Ports, no ho veuen gaire clar..i pregunten al Francesc si realment és posible.

El colors de Btt Tarragona dominen el grup de sortida. Mentres l'espera es fa una mica llarga, el Sol és impecable i marca uns 60º... potser no tant, però que fa molta calor si, eh??

La Dolors te la màquina a punt per inmortalitzar tots els presents.

D'esquerra a dreta Isaias, Carmelo, Hèctor, Jordi M, Bea, Anscari, Francesc i Pep (falta el Jordi fent una feina molt personal)

Estem a punt per sortir però no hi ha manera, sembla que depend de la conexió amb directe amb el telenotícies migdia de TV3..jeje.

Finalment, prop de les 2, sortim uns 41 participants... per devant uns 110 quilòmetres de pujades, pols, pujades, avituallment, pujades, grans paisatges, pujades, boscos, pujades, companys, pujades, excel·lent organitzacio i moltes més pujades. Potser hi havia una baixadeta de no res i que es feia en un plis-plas, abans de descendre per la carretera del Caro.

El Pep "puny enlaire" cantant la "internacional", com a himne de lluita i de reivindicació dels "imposibles"

El Francesc, que tot i pasar una petita crisi al qm 30 (és posible?) va fer una cursa fantàstica. Es clar que, tot s'ha de dir, ja anava entrenat. El dia abans a la tarda havia fet 100 qms. per estirar les cames!!!!

El Carmelo que "jugava" a casa, va trobar-se amb alguns inconvenients mecànics. Tot i això va fer una gran cursa.

La Bea, la gran BEA, sota aquest somriure amable amaga unes "urpes" que protegeix amb guants llargs!!..., jajaja. Tot el contrari, és la persona menys agresiva que hi ha, i va fer la prova amb tanta facilitat com si es tractés de la meitat de recorregut. És una auntèntica dona de ferro!!

l'Anscari que va sorpendre a coneguts i amics amb una cursa fantàstica. Darrerament la seva progresió és molt bona...

El Jordi M., amb una primera meitat de cursa sensacional, que finalment va pagar amb una marejada imprevista !!!

L'Hèctor que va fer el contrari del Jordi M, començar malament (no estava gaire fi) per acabar com un gran llop.

Després de fer les fotos van aprofitar per una visita a la frescor de una cova (que en sabeu d'anar pel món...!!)

I un refresc natural dels Ports (si ho veig m'hi quedo, segur!!)

...però continuem amb la ruta, aquí ens podeu veure prop de la Mola de Catí, pujant una de les moltes rampes fortes del dia.

Aquest Sol cau sobre el cos sense contemplacions..., però la ruta ens mostra els Ports amb tota la seva inmensitat.

Al principi anem força en grup, però sabíem que no duraria gaire.

L'Hèctor en una altra gran vista del camí.

El Pep gaudint plenament aquests primers quilòmetres de Btt.

Isaias i Hèctor en una zona més boscosa

Quan veia l'Isaias encarant-se a la basa pensava el pitjor. Si es tira no hi ha quí el tregui de dins...sort que va rectificar a temps..jejeje

El camins alternant trams excesivament secs i asoleiats...

...amb altres molt més frondosos i ombrívols. Aquí anàvem acompanyats per un dels organitzadors.

Va haver-hi avituallments més que suficients...tot i la calor que feia. Afortunadament anàvem previnguts...

...com ens demostra l'Isaias amb aquest model importat dels Tuaregs (no es tracta de un vehicle "pijo", sinó de una raça molt adaptada a la calor)

Parlant de vehicles, sentiem sempre prop la seva presència..això volia dir que erem els primers...de la cua!!!...jajaja

l'Hector, prop del refugi s'anava recuperant de la indigestió.

Avituallament de Sant Miquel d'Espinalva, situat a la frontera amb l'Aragó. Un indret amb vistes àmplies després de un llarg i divertit sender.

Isaias pujant pel coll de la Siset, prop de coll de la Creu. Darrera tenim la baixada tremenda de Sant Miquel

Al vespre les forces comencen a flaquejar, però no la voluntat, ni la determinació, ni el companyerisme, ni la increïble organització..

Gràcies a tots aconseguim arribar al punt de sortida i crear una simbiosi perfecta entre participants i organització...

..però encara queda 20 quilòmetres realment insòlits. Una baixada de 20 quilòmetres fins a Tortosa, per la carretera que veieu..i en la qual vaig atendre una trucada al mòbil, arreglar el gps que havia sortit del seu lloc al manillar i encara adelantar 3 tot terrenys i 1 cotxe!!

El Francesc durant la baixada del Caro, ja prop de Roquetes i Tortosa. Al seu devant el 4x4 que portava la Sandra.

Moment en que creua la meta el Francesc, el primer de la colla, 6è de la general amb 5 hores 36 minuts!! a sols 20 minuts del primer, i a mi em va treure quasi 2 hores i mitja!!!

El Carmelo, que arriba amb els seu companys "d'escapada" Paco i Guillem, els 3 en menys de 6 hores i mitja.

Els tres van demostrar un esperit esportiu envejable.

Per cert, el Guillem (dorsal 992) fou el primer classificat del participants a la combinada (6 proves). Moltes felicitats, heroi!!

I deu minuts després arriba en Jordi Roch, en 15ª posició...i, sense fer gaire soroll, com es habitual en ell.

En 19ª posició i amb poc més de 7 hores...la nostra S.B. (Súper Bea), amb la KTM (que en anglés vol dir algó així com..Kina Marxa Tens)

Primera i (creiem) que ùnica participant al llarg de les edicions en Btt de la cursa del Llop. D'aquí ve la nota que hi ha al seu dorsal (no m'ho crec). Quí la coneix bé, s'ho creu tot d'ella.

La Bea amb el'Ignasi Sánchez de Manlleu, que també va acabar tot el recorregut de la combinada (les 6 proves).

El diploma que acredita la seva participació i superació personal a la prova.

L'Anscari creuant la línea d'arribada en 26a posició i menys de 7 hores i mitja. Te una admiradora incondicional...se li nota a la cara, no??

El Moisés celebrant la seva arribada, la foto és una mica borrosa però demostra la gran alegria del que ha aconseguit acabar la prova...

.. igualment com ho fal'Hector que amb 7 hores i 44 minuts i en 29a posició i després de superar les adversitats físiques va acabar com un llop de la Sènia.

l'Hèctor molt satisfet (fa cara de pòquer, no en feu cas)

Isaias, cansat i aborrit d'esperar al Pep, que encara està amb la dixosa "internacional"... i total per pasar un moment per l'Aragó...jaja

Uns moments molt dolços de retrobament amb els companys, els quals pensava que ja no veuria mai més..jajaja, potser exagero un mica, ehh??

L'entrega personalitzada de trofeus a tots el participants. Tot un luxe i un privilegi participar en una prova tant poc masiva però excel·lenment organitzada.

La Bea amb l'obsequi que li han donat i que descriu ella mateixa:

http://www.eldrakcatala.com/ Ha contribuit amb una fundació privada per a l'Atenció de Persones amb Discapacitat Motriu.

Bossa d'obsequis que ens van facilitar la organització.

L'Anscari també es mostra molt satisfet per la cursa feta i la original medalla del llop rebuda de la organització.

Nova foto de grup dels arribats en el temps de control. Només falta el Jordi M., llàstima que per uns pocs minuts no se li fés fosc imposibilitant la baixada per la carretera del Caro, però consti que ho va fer practicament tot. Ah! i bona part de la ruta pel nostre devant!!