HEM FET EL PUIGMAL 2916

14 DE JULIOL DEL 2007

El nostre fòrum ja fa por!..., sinó digueu-me que en penseu de les conseqüències imprevisibles que poden ocasionar el que  algú,  en qualsevol moment de  exaltació o eufòria,  escrigui o proposi algun "farol" gairebé impossible, pensant que ningú li farà cas. Afortunadament, es pot dir que ningú havia fet abans el Puigmal (sols el Mario fa 20 anys i un servidor que en cap moment va comentar-ho per no tenir que dir la veritat) ja que si el saber com era la ruta prèviament, hagués fet tirar endarrera algun dels  23 bikers que volíem  convertir un somni en realitat. Però el reportatge de l'amic Diesel (BttBadalona) o els comentaris del Chus (Bttmania), així com la imatge que tenim de un nom mític (Puigmal) en una zona bucòlica (entre la vall de Núria, la Cerdanya, serra de Montgrony i la del Catllar) ens van encoratjar per apuntar-nos a la proposta de superar els 2900 metres amb la nostra btt. Vam ser 23 inscrits i tots  vam aconseguir el repte, encara que no va ser fàcil, ja ho explicarem i ho podreu veure.

Estem gairebé convençuts que hem batut el rècord, anant tants bikers de una colla a coronar el Puigmal amb btt. Tots coincidíem que aquesta serà una de les "èpiques" per explicar les llargues nits d'hivern als nostres fills, nets i besnéts...

però abans us ho tenim que explicar als seguidors de la web, explicant tot allò que cal sapiguer però  de forma el menys extensa possible.

El factor climatològic a l'alta muntanya es decisiu, i en aquesta ocasió hem estat de molta sort, tot s'ha de dir, ja que el ventall de temperatures ha estat ideal i en cap moment en passat de una certa "caloreta" a  mica de "fresqueta". De totes formes l'ambient assolellat i serè combinat amb el nostre esforç extrem,  ha repercutit amb el consum de líquids i quasi tots hem acabat les existències, encara que ho hem suportat des de la resignació personal, sense que fos un problema col·lectiu, la qual cosa ha permès mantenir el ànims del grup sempre molt alts.

El ritme, com era de preveure, podia ser molt diferent entre els diversos membres del grup. Però els agrupaments amb certa freqüència (potser sols n'ha faltat un abans de començar la darrera pujada a peu) han permès anar seguint la ruta en companyia i amb una  sensació solidària i de grup obert que tant ens agrada.

La ruta es pot classificar com completa, en el sentit que no li falta res. Així trobem una primera part bastant rodadora, fins arribar a la creu de Meians (a uns 2.000 metres), aquí comencem les rampes més fortes, algunes sols cicables per dones (sisisi!...ho vam comprovar in situ, tots a peu... i la Bea dalt la KTM!!). Un parell de quilòmetres i entrem a França creuant un tancat pel bestiar, en uns prats de somni..., continua la pujada, ara més constant però que es va fent per un terreny cada cop amb menys vegetació, traspassem la pista de esquí de la estació francesa del Puigmal, poc després trobem un sender encantador a uns 2600 metres!!, que ens porta fins el peu del Puigmal. Ara veiem una paret que la tenim que fer amb la bici al coll. Son uns 45 minuts de paciència, el cor s'accelera amb molta facilitat, les cames pesen sobre les lloses, la bici sembla de ferro colat i la paret ens mostra el petits que som...però, tot i això, arribem al nostre destí amb la felicitat i satisfacció que sols senten els que hem fet un cim d'alta muntanya.

La baixada consta de un primer tram fàcil, però poc després es complica molt amb una paret de uns 150 metres que fem a peu. A partir d'aquí tot és diversió per uns camins ara amples, ara estrets, ara per prats..fins la collada de Fontalba, on comença una ràpida pista (transitada per vehicles a motor) que ens porta directament a Queralbs. Després fem una variant molt recomanable (si no esteu destrossats) que puja per Vilamanya seguint el GR, tal com podeu veure a les fotos de continuació. Tot plegat, una ruta que tot biker enamorat d'aquest esport, dels Pirineus  i de la natura tindria que fer almenys una vegada a la vida (tot i que estic segur que la repetirem novament molts dels que hi vam anar, fins i tot algú que em va dir que no hi tornaria i poques hores després, al pair la excursió, ja va canviar d'opinió...jejeje). Ara bé, cal estar molt ben preparat, tant física com mentalment, o formar part del grup imparable de Btt Tarragona...jejeje

Per obrir instruccions de la sortida cliqueu aquí

Podeu veure l'inici de la ruta (sortint de l'alberg de Planoles) ens enfilem en sentit oest per fer una ruta circular. Després de Queralbs ens vam dividir per fer la opció "carretera" fins Ribes i Planoles  o la opció "heavy" de seguir el GR cap a  Vilamanya i Planoles per la serra d'Estremera.

Quasi 2500 metres en 64 qms i 8,76% de pendent mitja ja diuent molt de si. Tant temps parat (2 hores 55') es degut a que pujant el darrer tram (quasi una hora), anàvem tant poc a poc, que el gps no detectava moviment...no es tant precís "lo trasto".

El grup abans de sortir (bé encara faltàven els bocates) dels 23 participants i estrenant la nostra  pancarta que, confiem,  ens acompanyarà en molts esdeveniments. Per cert, no podia tenir millor estrena... ens donarà sempre sort?
Finalment a les 9,10 hores sortim de Planoles per la carretereta que porta a Nevà, amb tranquilitat i simpatia però amb les idees molt clares.
Aviat deixem l'asfalt i entrem en una pista que porta a la Baga de Fornells. Fem uns 300 metres de desnivell ascendent...		...i llavors la ruta agafa una pista descendent!!. Baixem 150 metres... i tot plegat perque?? si els tindrem que tornar a pujar!!..paciència..jeje
Som al poble de Fornells de la muntanya. Les rampes són molt dures!		Ara estem a Dòrria, i recordo que és el darrer punt amb aigua. Ho comento però ningú vol girar. Hem preocupa la calor i reculo uns metres per omplir els bidons i la bossa de la moxilla...
...i tampoc puc evitar fer una foto a l'església de San Víctor de Dòrria		Afortunadament els companys s'esperen, no gaire lluny, al bosc de Dòrri...
..que ens ofereix unes ombres i  un paisatge típic del bosc pirinenc.		A les zones obertes, la vista s'ompla de verd en un paissatge de linees suaus però  amb formes de grans dimensions.
Les vaques pasturen mentre nosaltres estem pasant pel camí de sobre.		L'Anscari, no us penseu que porti el planell de una urbanització, sinó la pancarta que ha de identificar-nos al cim. L'Eloi el "marca" de prop
Fem un altre tram boscós, però es nota els efectes de  l'alçada a l'arbreda a uns 1900 metres.		Coll de la creu de Meians, aquí no hi ha camí ni dreçera...
El Josep Mª en una postal pirinenca...pensàvem que el cim de darrera era el Puigmal..., pobra il·lusió.		Le vaques no s'alteren al nostre pas...
El Lluís en una imatge en sentit invers.		Parem a fer un most a la creu de Meians (2000 metres), el paisatge és inmens...
... les pujades també, i alguns trams els tenim que fer a peu
Aquest petit turò del centre sembla molt disputat per les vaques...		... aquí veiem els darrers exemplars del dia, i al fons a l'esquerra s'intueix el nostre objectiu. Aquesta tanca diuen que divideix la frontera.
Darrera veiem la Cerdanya, però nosaltres sempre amunt...		...ja hem superat els 2300 metres, i el cansament es deix notar, però la voluntat continua amb la mateixa determinació.
Ara som al pla de Gorrablanc, a uns 2400 metres. Tenim el Puigmal a l'abast,  però es nota una manca d'oxìgen. L'aire sembla que no faci la seva misió correctament.
Al fons veiem els remuntadors de la estació d'esquí del Puigmal que amb 2.700 metres de cota màxima esquiable, l’estació del Puigmal és la més alta del Pirineus francesos. El domini esquiable s’extén per 320 hectàrees; una zona immensa amb molta neu, en un territori protegit. S’hi alternen els boscos i les grans clarianes. Un estació Natura amb paisatges excepcionals i una vista panoràmica increïble de tota la Cerdanya. http://www.puigmal.fr/index_es.html		..i una bonica imatge superant aquesta rampa i desitjant sapiguer que veuriem després.
El Puigmal , més colosal que mai havíem imaginat!!. A l'esquerra i sota la neu, es dibuixa el camí per l'ascensió. Abans tenim un sender d'aproximaciò, que el Sergi està a punt d'iniciar.		La darrera pujada, directa al cim, amb els diferents bikers que l'anem omplin de bicis.
La pujada a peu comença aquí, a uns 2650 metres....		...i es molt dura, tenim poques forces, i la bici és un gran lastre. La temperatura  es agradable (calculo un 15º) però el Sol ens escalfa molt.
Cada vegada queda menys, el cel és més blau...		...el núvols mes blancs, les roques esquerpes, el Mario està molt alt i el companyerisme ens espera al cim.
Ja som tots a dalt, hem fet el cim!!. Aquest va ser un moment emotiu, ja que no va ser gens fàcil arribar-hi.
Agafo la pedra promesa, curiosament en forma de cor.		Iniciem el descens, el paisatge ara és molt esquerp
Les primeres rampes són molt difícils de fer...		Tenim que caminar uns minuts però llavors comença un descens llarg....com un dia sense pa.
Arribem a la collada de Fontalba, ens menys de 40 minuts hem baixat uns 1000 metres de desnivell.		Després trobem la pista vertiginosa que ens ha de portar a Queralbs.
Aquí podem veure per on transcorre aquesta pista.		Després de Queralbs el Josep Mª ens proposa anar a Planoles  per Vilamanya i sense trapitjar la carretera.Ens dividim i 11 acceptem la variant...
La pujada és molt dura i en 7 kms pujem uns 500 metres. El cor batega amb força  i toca treure la llengua...
...però la variant és magnífica, som al bosc de Batet...		..Aquí podem veure Planóles al fons, desde la serra d'Estremerà
Acabem amb un magnífic dinar-berenar-sopar a ca l'Anna de Ventolà, de que ens va permetre recuperar les forces amb escreix.

La simpatia i habilitat informàtica  de l'Anscari ens fa riure ben a gust els seus acudits.

FOTOS DE L'ERNEST   http://picasaweb.google.com/gantxo/PuigmalBtt

FOTOS DEL PELONCHO http://www.foromtb.com/showthread.php?p=2924814&posted=1#post2924814

FOTOS DEL LLUÍS http://picasaweb.google.es/lhlbcn/BTT070714PuigmalLluis

FOTOS DEL PEP http://picasaweb.google.com/btttarragona/Puigmal140707

JOAN DE CAMBRILS Un preparador fisic deia: Cuando no puedas mas..... sigue, solo superando los momentos de fatiga, te vuelves mas fuerte. Avui hi ha 23 persones mes fortes que el divendres pasat, fisica i psicologicament.

HERMAN Hola a tots, als que varem pujar i als que ens donen ànims i ens feliciten per haver-ho aconseguit, quasi emociona. Aquest grup al voltant de Btt Tarragona, és una passada i un plaer(??) pedalar amb vosaltres. En tot cas un reconeixement més per en Pep Cabestany, genial com sempre de totes totes. Bé, només dir que estic segur que un servidor, en  Santi (i en Mario) vem ser els únics de 50 (avui faig 51)anys dels 23 que vem pujar i que, res, la resta a cuidar-se i aviam si als 50 seguiu tan forts. Un record també pel Jma i la seva variant "alpina" per tornar a Planoles. Retiro els insults per la pujada a Vilamanya. Quan pugui penjaré les meves fotos. Tincs una de Peloncho però no sé si li agradarà.  Records a tothom i fins a la propera.

ANTONI - ENHORABONA a tots!!! Els què se'm quedat aquí podrem explicar als nostres nets que vàrem conèixer uns senyors/a què van pujar al Puigmal.. Això és constància.

JAE : No hi han prou adjectius en aquest món per definir aquesta CONQUESTA. En mig de imponents muntanyes i verds pastos els 23 valents hem emulat als voltors i isards que ens observava. Gràcies pels vostres ànims, consells i el bon rotllo. Sou collonuts. Un altre vegada he viscut com el IMPOSSIBLE passa a ser I’M POSSIBLE.  Em vaig a dormir, ja que se m’està acabant els efectes de la combinació d’adrenalina i endolimfa.

Tornar a inici