XIV TRAVESSIA GÒSOL

Hem tingut el luxe de compartir la màgia d'aquestos paratges amb el Carles Màrquez i la seva dona (Lourdes), que ens van obrir la porta de casa seva a L'Ametlla de Merola -una de les primeres colònies fabrils del Llobregat, sinò la primera-, amb JUANCHO, Jorge, Giro, Eva Roca i l' Oriol de Vilafranca, a qui hem de felicitar pel 8.è puesto de la general

. Però els artífex de bona part de l'encanteri han estat els cunyats del Carles: Manel Serra i Dolors, de Puig-Reig, experts de l'automòvil i apassionats dels clàssics del motor; de fet, hem tingut el privilegi de mirar i tocar els impecables exemplars de la seva col·lecció (Seat, Citroën taurò, Simca), de tombar amb un Morgan del 60 per la zona, "melena al viento", i escoltar de ben a prop el rugir del seu motor. No crec que hi hagin paraules per agrair-los hi a tots aquest cap de setmana, com diu el Jorge, pel record.

Vaig sortir ahir.
A l’anada, i sobretot al començament, vaig tenir molts problemes per seguir el trac, segurament per algun problema amb el Datum. De fet, vaig estar a punt de deixar-ho córrer i seguir la ruta 6 del Centre BTT del Bergadà, que m’anava trobant. Per sort vaig poder seguir amb la ruta. Ja cap al final, perdut un altre cop, vaig tirar cap a Sorribes i, fent una bona drecera, arribar a Gósol per carretera. Tot i la drecera havia fet més de 60 km. La tornada vaig fer-la pel mateix lloc, ja que no tenia massa temps.

103 km en total. Realment una mica més ja que vaig perdre força estona el senyal del GPS
12h 38’ en moviment
1h 12’ aturat
8.1 km/h en moviment
7.4 km/h en total
Més de 3500 m de desnivell

L’anada, tot i que amb més desnivell que la tornada em va semblar més fàcil. El terreny, molt pedregós, no permet distraccions, però és totalment ciclable, amb zones molt maques de fer com la baixada per la fageda, el corriol fins al túnel, lloses de pedra a mig camí...
El paisatge s’ha de veure per fer-se’n una idea.

La tornada va ser dura, tot i la drecera. A la segona pujada, amb molta pedra i fortes rampes, vaig caminar poc, a la zona de les lloses vaig passar força bé, però més endavant i en lloc més fàcils vaig passar una “crisi mental” i vaig baixar tres o quatre vagades. La Font del Coix, amb una aigua molt bona i fresca, em va carregar les piles i vaig seguir fins al túnel; el corriol fins a la fageda em va fer fruir un altre cop, com a l’anada. La pujada per la fageda vaig fer-la pràcticament tota a peu. Si el corriol del túnel em va fer patxoca, el corriol pel mig del prat em va fer plorar d’alegria. La baixada final, ja justet de força, és va agrair molt.

No vaig veure massa fauna, però va ser variada: un esquirol, un porc senglar, un cérvol, un corb, un conill, un ratolí de bosc i força tudons.


A l'Ametlla de Merola podeu gaudir d'un recorregut a peu o en bicicleta -dificultat baixa- que passa per un bon nombre de colònies fabrils: la Ruta de les Colònies. Qui vulgui més informació sobre el poble i la ruta en qüestió, pot consultar la web http://www.ametllademerola.com/index.htm		En Manel, que és mecànic, es va muntar aquesta meravella anglesa per peces. Realment impressionant!! Per cert, també és aficionat a la BTT.

Si de fora impressiona, de dins... Ufff! I com s'agafa als tombs!!!		A algú li tremolaven les cames quan es va baixar del cotxe Aquí podeu veure i escoltar al Morgan en acció: http://video.google.es/videoplay?docid=5928545926044980876

Gràcies al Carles, la Lourdes, els seus cunyats i el Jorge ens ho vam poder muntar diumenge per no haver de contractar el servei de l'organització (autobús pels ciclistes i un camió per les seves montures) i anar una mica per lliure. Només aixecar-nos, el cel es presenta força ennuvolat i un pel plujós. Coses del Pirineu. Esmorzem la famosa coca de crema de Puig-Reig que la Dolors (la dona del Manel) ens tenia preparada, i carreguem les bicis. De camí a Gósol, el Pedraforca s'alça imponent devant nostre...		Som els primers a recollir dorsals, privilegiats per veure com es va omplint el poble típicament pirinenc. Comencem a veure cares conegudes (Giro, Oriol, Eva Roca...) i alguns dels pros que tampoc es perden la clàssica: Joan Llordella (finalment, segon classificat amb un temps de 3:02:18, a 2 segons del primer, Guillem Pujols Masferrer), Meritxell Jiménez (primera fèmina, amb 3:43:18 ) -amb qui vaig poder anar només al principi, es nota que entrena!!!- i d'altres... Un total de 600 persones. Foto "d'equip", amb el Giro i l'Anscari.

Carles, ets un crack!!!		S'intueix la gentada, impacient per començar a pedalar. Trabuc i sortida per un tram molt curt d'asfalt fins desviar-nos a la rotonda d'entrada a Gósol. Són les 8:40 del matí. Com a cucs ens anem estirant muntanya amunt, una pujada molt llarga, però força progressiva... esquivant els xolls que la pluja va deixar els darrers dies. A mida que pujem, la perspectiva del bosc va guanyant en dimensió; uns núvols baixos semblen voler-se amagar entre els arbres. Per fi sembla que comenci a entrar en calor i aumento el ritme de pedalada. Jo em proposo baixar de les 4 hores; mentre que Anscari, Carles, Juancho i Jorge s'ho prenen amb més calma, aturant-se a fer fotos... Tot i així, el temps final no està gens malament, ja ho veureu a la classificació.

El gran cuc de ciclistes...

Sortida de Berga de bon matí		He pujat pel corriol pel mig del prat i després baixaré per la fageda i el corriol cap al túnel. Els puntets són vaques.

		Una galeta Maria??





El bueno, el feo y el malo?		Aquí veiem al Jorge.

A l’altra banda		La natura, amb tota la seva tel·lurica força

Seguim pujant...

Amb cara de velocitat arribem al Molí d'en Güell, no sense passar per aquesta pineda:

Aquí ens comencem a trobar trams de fang i el primer repetjó de molts... i alguns també al Giro: A partir d'aquest punt, només veureu fotos dels trams més "fàcils", perquè les pujades que toquen són de gran dificultat tècnica (requereixen força i habilitat). Personalment, em van semblar moooolt divertides: repetjons amb quantitat de pedra solta, lloses... que es recomanable fer a bon ritme, però en plat petit, que sempre dóna més joc!!! En un puja-i-baixa molt tècnic, doncs, arribem a un dels avituallaments, on ofereixen entrepans... S'ha de dir que tots els avituallaments estaven força complets i sempre s'hi trobava informació detallada sobre la ruta:

El tren deu ser de la RENFE, ja que no el pots agafar mai. En entrar no es veu res, hi ha alguna pedra. Després no es sent res fins que es trepitgen fulles, amb un soroll que et sorprèn en no veure-les.		Castell de Blancafort, al costat de Berga.Havia de fer força mandra sortir a buscar el diari i el pa al matí

Seguim pujant per un terreny força tècnic i pedregós (a mi no deixa de sorprendre'm lo bé que va el tubeless al darrera!!!). Passem per Bonner, el Coll dels Prats i la Font del Pi, indrets que conviden a quedar-s'hi. Pel que deien, aquest any es tornava als orígens de la Gósol-Berga en quant a traçat.		Aquí veiem al Jorge

No us recorda a El Gigante Verde??



A continuació, enllacem amb la pista i, amb les cames una mica carregades de pujar a peu, iniciem el descens... En el meu cas, miro el comptekilòmetres i vaig perfecte per a fer les 4 hores pelades, si no per a baixar alguns minuts... Però en un tomb se'm va la roda del devant i no puc evitar la caiguda. Em quedo uns minuts estabornida i cargolada al terra, amb molt de mal a la panxa Aleshores arriben dos ciclistes -gràcies, nois- que s'aturen i m'ajuden a aixecar la bici i apartar-me del camí, doncs el tomb és un pel tancat i va passant més gent. Quan començo a recuperar-me, malgrat el mal i el mareig que porto a sobre, penso què fer: queden relativament pocs kilòmetres per a arribar... només el tram de trialera -amb algun repla i mínima pujada-. En sec, veig que un altre persona està a punt de caure al mateix lloc... Quan m'en adono, ja torno a estar enganxada als pedals: continuaré com pugui, abans que em refredi i el mal vagi a més. A partir d'aquí, sé que vaig fer el tram de trial·lera patint força, però sense cap més problema. Lo poc que recordo, era impressionant. Enllaço amb la pista d'asfalt i grava a on després d'arribar a meta m'assabentaria que cau l'Eva (Roca Bikes), acabem amb un tram de carretera, a on un ciclista topa amb un cotxe -no estava tallada al trànsit, però ja havia senyals que així ho indicaven- i es traslladat inconscient a l'Hospital Sant Bernabé. La meta. N m'ho puc creure!!! Tercera fèmina i 120 de la general, amb un temps de 4 hores 12 minuts. Si no haguès estat per la caiguda... Enfi, bones sensacions a una travessa amb molt de nivell. El primer noi va fer 3 horetes, el segon classificat era en Joan Llordella, un crack amb qui també vaig coincidir a la Copa Catalana de Bike Marathon; la primera fèmina, la Meritxell Jiménez, avalada per victòries a curses Anbaso, raids i duatlons de muntanya -entre d'altres-, va emprar 3 hores 43 minuts, i la segona (Ester Subirana) 3 hores 52 minuts!! Així, doncs, arribem a meta, uns sans i estalvis i d'altres no tant, però tots contents i satisfets.

Peguera, al recer de la pedra, però abandonat. El prat és ple de flors, encara és primavera.		Estic contant les pedres del camí. A cada cm quadrat n’hi ha 835.967. Si multipliquem per l’amplada de la pista i els 100 km tenim el total.

Haig de felicitar a la gent dels Mussols del Pedra, organitzadors de la Gósol-Berga i la Berga-Berga (més light, que es farà a l'octubre), per la bona organització, gens fàcil quan et fas càrrec de 600 persones. I dono les gràcies al Manel -un dels dissenyadors del track-, per haver-me portat a l'hospital només arribar. Allà em van atendre de seguida: neteja de ferides als braços i tòrax (unes rascades); cures a la ferida més fonda, a l'alçada de la cadera; antitetànica; radiografies i examen mèdic per part d'un cirurgià . La Lourdes, qui malgrat la calor, esperava a meta la nostra arribada amb el seu germà Manel Serra (el del Morgan ), no em va deixar sola en cap moment. Gràcies, també, a tots dos Ara nomès queden les sequeles -pràcticament ja superades- i les ganes de repetir -ruta, que no caiguda-. Mals menors, doncs el record que guardo d'aquest cap de setmana és un dels millors. Espero no oblidar-ho mai!!!



Al Restaurant Can Marçal, de Puig-Reig: http://www.restaurantcalmarsal.com/. Però ull, que els diumenges tanquen.

El principi...		i el final d'un cap de setmana pel record.

Em va sorprendre veure tants rosers silvestres pel camí.		Molí d’en Güell. No sabia que a sota hi ha una font i em feia falta aigua. Això em passa per no repassar les cròniques d’en Diesel. http://www.bttbadalona.com/Aventuras/CDBHomes04/CDBHomes.html

Església de Gósol		Pantà de la Baells