RUTA PEL MONTSANT

PANTÀ SIURANA-SANT JOAN DE CODOLAR-STA. MAGDALENA-SANT ANTONI-ULLDEMOLINS-SEGUIT DE SENDES FANTÀSTIQUES-BANYS DEL PANTÀ DE SIURANA

 23 DE JUNY DEL 2007

Tinc que començar aquesta crònica amb una disculpa per no haver fotografiat al millor guia d'aquestes contrades. En Maurici (Maugau pels amics del fòrum). La veritat és que no era fàcil, ja que sempre anava comandant el grup (com ha de ser) i jo, entre que em feien mal les cames del dia anterior (una caminada per Montserrat), que es tractava de una sortida tranquil·la i que em retardava constantment intentant fotografiar digitalment (i a la memòria) tots els paratges d'autèntic luxe de 29 privilegiats per on ens ha dut en Maurici... doncs, això, que anava sempre al darrera i no hi havia manera de veure al grup capdavanter. Bé, tampoc no voldria que us penseu que hem anat molt forts, en absolut, el ritme el marcàvem els darrers i, per cert,  sempre em estat guiats gràcies a la espera d'algun amable membre del grup.

No em voldria fer pesat elogiant la ruta, però costa trobar en poques paraules la definició de una ruta tant ben dissenyada que ha fet les delícies de tothom. Potser algú que va una mica flueixet l'ha trobat un pel durilla i algun crack un pel fluixa, però al grup l'agraïment unànim pel traçat dissenyat i pel que ens ha dut perfectament en Maurici.

Hem sortit del pantà 29 Btt Tarragonins amb ganes de començar la revetlla fent allò que tant ens agrada un "tomet" en btt, En un matí força assolellat, transparent i  relativament fresquet pel dia que som i després de la foto de sortida, hem pujat cap a Sant Joan de Codolar i després de refrescar-nos i veure la Montserrat (l'ermitana) em continuat seguint un sender realment fantàstic que enllaça amb Albarca, d'aquí em baixat  cap a l'ermita de Sant Magdalena (on hem esmorzat)  per continuar cap a Sant Antoni i prop de les Cadolles Fondes em tingut un bon ensurt per un cop a la cara que ha rebut el Marc, afortunadament sense complicacions. Em seguit cap a Ulldemolins fent una bona pujada fins arribar prop dels mil metres s.n.m. que ens ha permès iniciar i gaudir tot un seguit de senders de diversa dificultat i bellesa fins gairebé el pantà, on em fet un beure i ens hem refrescat en un somni d'aigua. Una sortida, que fent honor al dia que la vam fer i recordant la classificació de rutes dels amics de Bttmania, es per "tirar coets". Moltes gràcies a tots els participants  i a la colla de xiuletaires que l'heu fet possible.

Alguns comentaris vostres... extrets del fòrum

MARC

Bones!!!!! Gracies per l´interes!!!!! He anat a urgencies a Sta. Tecla. M´han fet una radiografia del cap. Despres la metgesa m´ho ha mirat i ha dit que no calia punts, m´ho han netejat, betadine, m´han receptat un antiinflamatori i cap a casa. No han tardat massa en 1 h estava llest.  La ruta a estat be, llastima que no m´he pogut banyar al pantano.

JAE

Wau, impressionant!!! Pel paisatge, per la ruta, per la gent i la l'organització. Llàstima per algunes incidències que al final, menys mal, no han sigut greus.  Llàstima també que no hagi pogut rematat la sortida amb un bany a les aigües del priorat, però per la tarda he sortit amb las peques a les aigües del mediterrani.

BEA

ha estat una ruta memorable. Gràcies al MauGau, guia xiuletaire d'honor, avui molts hem descobert l'altre cara del Montsant, gran desconeguda. Malgrat les punxades i els llantassos varis i l'accident del Marc, ens ho hem passat d'allò més bé. Personalment, el tram de Sant Joan del Codolar no deixa de impressionar-me. I la pujada de més pendent, xapó!; igual que el tallafoc (amb tobogans molt divertits) i la baixada final, que passava per una sendera força umbrívola, amb vores peraltades i tot. Bon dia per a pedalar amb alguns dels nou-vinguts (grans fitxatges, sobre tot el femení, eh, Sandra?) i per a una remullada final... Què bé que s'estava al pantà!!! Tant bé, que m'hi haguès quedat més estona!!!

KATACRACK

Ruta fantastica, paratges increibles camins i corriols amb trialeres diferents.... grup de companys cojonuts, ho sento per no poderme quedar, al bany, temes familiars

CARLOS

No puedo poner mas de lo que habeis puesto lo siento estoy parco en palabras, solamente añadire que " BOCATO DI CARDINALI "

Fotos: Mario i Pep

Els 29 btt tarragonins estem a punt per iniciar una de les rutes més maques que hem fet mai. Som d'esquerra a dreta a dalt Angel, Mario Sergio Katacrack, Maurici, Aleix, Quim, Anscari, Valde, Joan, Magí, Paquito, Marc, Pep Guillen, Pep T, Pep, a sota i de dreta a esquerra Jordi, Pep Riba, Rafa, Jorge, Jae, Bea, Sandra, Carmelo, Raúl, Germà Maurici, ?, Roman i Carlos. Agrairé si em faciliteu i/o confirmeu els 3 noms en vermell.  Ah!! i falta que Josep Mª Rochy, que ens va atrapar a St Joan.
Després de Cornudella encarem la serra de Montsant, entre ceps i pins, terra i pedra, esforç i somriures.
Carlos "dins" l'ermita de Sant Joan, fent "exercicis"...  d'equilibri!!		Vistes del peu del Montsant, en direcció Albarca, el camí és pla i amb poques dificultats (llevat d'algún petit tram), però cal anar amb cura per l'alçada.
Carmelo i Anscari després de sortir de St. Joan, l'ermita, la vegetació, els camins...tot forma part de una harmonia centenària..., bé, nosaltres potser no, però estem de pas i no alterem ens ni mica els llocs per on pasem.
Podem veure l'Aleix i la Sandra, el seus somriures diuen més que les paraules...
El camí sembla temerari, però sols requereix una mica d'atenció...
.., i alguna empenta en els trams més forts. Podem veure el Jordi, que es mostrà amb molta serenor, tot i la duresa del traçat.		Sandra, Roman i Jordi ..., ara prop d'Albarca
Moltes imatges semblen postals, no????
I algunes porten vells records...oi Joan??		però el camí es fantàstic!!
A l'esquerra podem veure el coll d'Albarca i a la dreta la població.
El Sauquer de Fontalba, arbre monumental segons Ordre de 3 de Desembre de 1992 [DOGC 1687, 28.12.92]		Aquest és un "pinus horribolis" que va veure la patinada del nostre amic Marc....
Però abans i per qüestions d'estètica, veiem la foto del grup després d'esmorzar a l'ermita de Sant Magdalena
Ara si, veiem el Marc reben les atencions del grup per minimitzar els efectes de la caiguda, i el grup d'escapats, tornant per donar suport.
L'espera durant la intervenció va ser patidora ... però la feina va ser magnífica i li ha quedat un "bigoti" com a nou.
Com anècdota direm que poc després vam patir 3 punxades simultànees. Cal agraïr aquesta "sincronització", ja que si ha de pasar millor que sigui alhora... per estalviar temps i parades..., per tant no podem parlar de cap "malefici"...jejeje
Woola!!!, Bea i Jae...!!, per cert, Jae estàs evolucionant fantàsticament bé, i sempre tant modest... felicitats!! .		Ermita del Loreto, a Ulldemolins. És un edifici de gust neoclàssic, d'una sola nau,  el qual ha estat restaurat darrerament, i a la façana s'hi han fet esgrafiats. També és del segle XVI, com moltes ermites.
Sortint d'Ulldemolins fem el tram més dur del dia...quina pujada!!! però la recompensa en forma de senders increïbles fou la millor recompensa
En un pla del terreny  veiem aquests "veteranos" (Pep T i Roman) en un excel·lent marc format pel sembrat a punt de recollir i el nostre (cada vegada més) apreciat Montsant.
Lentament anem pujant alternant pistes en bon estat amb altres una mica més complicades i algun tram de sender ascendent
El sender que baixa seguint l'estesa elèctrica és genial !!! net, ràpid, vertiginós, ... com una atracció dels millors parcs temàtics.
Es difícil recollir totes les sensacions en fotos, però estic segur que us en feu la idea...
Nou retrobament abans de la darrera i definitiva baixada al pantà, on ens esperava un beure ...
i un fantàstic bany!!!
Aquests moments seran els que perdurin per sempre. Gràcies amics!!		Fins la propera, us esperem a tots el que volgeu ser-hi!!!

Tornar a inici