GANDESA 13 DE MAIG 2007

3er. BIKER MARATHON TERRA ALTA

Giant-PowerBar Marathon Btt-Copa Catalana Internacional

Avui em toca fer la crònica de una pedalada/cursa en la que no he participat directament,  però en la que volia anar-hi i, com a consolació, m'hi sentia molt aprop i molt ben representat. Tant és així que a la portada de la prova hi poso l'autor d'aquest excel·lent reportatge fotogràfic, el nostre amic Mario, al qual li hem d'agrair l'esforç dedicat i que comparteixi amb tots nosaltres aquesta ruta... i cal recordar que la seva bona condició física  li permetria arribar en la part alta de moltes classificacions, però ha preferit sacrificar una part del "crono" per fer el reportatge que us mostrem. Una altra protagonista ha estat la Bea, la nostra amiga que amb la seva constància i tècnica està avançant amb pases de gegant assolint el tercer lloc de la classificació femenina. L'altra cara de la moneda ha estat l'amic Marc, una averia mecànica l'ha fet plegar abans d'hora, avui que estava tant fi.., bé l'important la salut, no??. També l'Isaias tindria que explicar algunes aventures amb el riu, el senders, les pujades de vertígen..., també teniem altres companys, Anscari, Oscar, Sergio, Isma, Josep Enric,... disculpeu els que no us anomeno. Us adjunto la crònica de la Bea, explica fantàsticament les seves experiències.

Però no es mereixen... Encara que per a no entrenar el que es diu entrenar... Estic foça satisfeta. És la meva segona marató (i competició) oficial, i el que m'interessa de moment són les sensacions, aprendre dels pros (dels qui no tenen fums, es clar). Anar millorant poc a poc.
Qui sí mereix les felicitacions és l'Ismael Ventura (counter): 5.è classificat!!!   El dia abans de la cursa no vaig dormir gaire, ens vam aixecar a les cinc i pico... i cap a Gandesa amb l'Anscari i el Marc.

Un cop allà, ens trobem al Sergio i al Josep Enric. Veure cares conegudes fa que et trobis més còmoda. També veiem al Xavier Carnicer, però sembla que estigui massa concentrat i no volem tallar-li el rotllo. O potser ni ens coneix? Acabem de formalitzar les inscripcions i ens trobem amb l'Ismael Ventura, a qui vam tindre oportunitat de conèixer en persona. Confirmo la impressió de l'Anscari: sembla "bon paio".
Després de robar-li uns minuts d'escalafament, ens dirigim a la línia de sortida. S'em feia molt extrany estar a primera línia, amb els pros. Quin pal! Saludo a l'Eva Roca, que va quedar quarta i... Desbandada! Procuro mantenir el ritme de sortida (sempre alt, al menys per a tractar-se de maratons) i fer-me a un costat per a deixar passar als pros.
La volta abans de la primera pujada del dia sembla que vagi força bé, doncs la Neus Parcerisas i la Mariona Càtedra (primera i segona classificades) no m'avancen fins llavors. Però decideixo canviar d'estratègia i anar una mica reservona, de menys a més... sense perdre-les de vista.
Arribo al primer corriol, amb un pas tècnic, i què em trobo? Un tap com una casa. En acabar la cursa, m'assabento per uns coneguts de que les dos primeres classificades van carregar les bicis al coll i van passar literalment per sobra de tothom, sense cap mena de miraments. I jo allà treient número per a passar, esperant a que arribés el meu torn, xerrant amb la gent... M'ho vaig passar de conya, però allà ja vaig perdre entre 5 i 10 minuts! En aquesta foto, podeu veure al Marc la setmana abans.

Segueixo el recorregut cap a la Via Verda. El tram de túnels és d'aquells de vertigem; com et descuidis et menges la pared. Com que sabia que no estaven il·luminats --per molt que l'organització digués que els arreglarien--, portava un frontal petit al manillar, per al túnel més llarg. Mira que ho vaig avisar!!! La qüestió és que resulta complicat reposar unes cèl·lules fotovoltaiques, que valen peles i que al dia següent desapareixen perquè algú se les ha emportat.
En fi, passat aquest tram, amb la corrent d'aire en contra, ens mullem els peus al riu --com la setmana passada-- e iniciem l'ascens més llarg, encara que progressiu que ens portarà a la trial·lera més tècnica. De sobte, em trobo al Marc mig emprenyat al marge del camí. Oh, oh! A aquesta màquina d'escalar li ha passat quelcom... "Se m'ha petat la maneta del canvi!" Una veritable llàstima, doncs portava molt bon ritme i, a més, deia que es trobava molt bé. Són coses que passen, sí, però que "foten"

Deixo al Marc, que va pujant com pot fins al segon avituallament, i allà dalt em trobo al Woobus (Òscar), que em saluda... i jo sense saber que era ell fins que li vaig preguntar com es deia i el vaig reconèixer per alguna foto del fòrum. Perdona la meva mala memòria, però no tornarà a passar. Paraula! Poc desprès arriben el Mario i el Sergio.
El Mario fa una foto de rigor i continúo... Se'm creua un cabirol preciós i, amb aquella visió, em proposo fer la trial·lera... A algun tram poso el peu a terra (l'accident patit recentment encara no està del tot superat), però la faig gairbé tota; amb compte, Anscari, això sí. El paisatge aquí és impressionant!

Vaig a buscar la segona part trial·lera, amb un ràpid i divertit "singletrack" inicial que acaba sent una perillosa trampa al seu tram final. Em baixo a un lloc on es veu que han hagut varis accidentats... i em passa un noi que se la fot just devant meu! Clavada de plats a una cama i un fort cop a l'altre. El vindria a recollir l'ambulància. Si ens llegeixes, que et milloris!
Bé, s'acaben les trial·leres... però no les pujades. Ara m'acompanya el Bernat, un noi molt simpàtic de El Vendrell. Escalem els repetjons de forta pendent ja cap al quart avituallament. Aprofito per a posar una mica d'oli a la cadena i llestos.
Enllacem amb un tram del Camí de Sant Jaume que voreja la carretera fins albirar el poble que serà la nostra meta. Però encara no anem cap al poble, sinò cap a la primera pujada del Puig Cavaller, a on ens espera un altre corriol amb punts tècnics però força assequible.
El tram final és un puja-baixa-planeja que, tot i la seva facilitat, es fa llarg. Al darrer avituallament, amb ramat d'ovelles inclòs, m'aturo un parell de minuts més, per a xerrar amb els voluntaris... I quina és la meva sorpresa quan em diuen que vaig tercera! Ara toca cremar les energies que havia estat estalviant durant la cursa. Em trobo molt bé i arribo a meta amb la paella posada. Allà m'esperen l'Anscari, el Marc i alguns amics més! Gràcies a tots. Sou genials!!!
Al contrari que a Fals, a on competia desprès d'una setmana de febre... a Gandesa m'he trobat molt bé (serà que era una gay-marató, com diu algun pro?), però sobre tot molt ben acollida. Vaig arribat just a temps per a l'entrega de premis, a on vaig tindre l'oportunitat de xerrar una estona amb la Mariona Càtedra. Segurament ens veurem a la propera!
Ah! El dinar, allà mateix amb el Sergio, Lefox (Isaias), el Marc, l'Anscari... Trobàvem a faltar una carpa, doncs ens vam socarrimar sota el sol, eh, nois? Però va estar bé. No van sortir els 82 Km previstos perquè es va retallar un tram, just després dels túnels, malmés per les darreres plujes. El temps? 4:59:56, a 50:37 de la primera fèmina, la Neus Parcerisas. Tenint en compte taps, aturades i xerradetes... i el fet de que em falta entreno... Doncs crec que encara hi ha un bon marge de millora.

Qui s'apunta a la propera, a Val del Ges? El 10 de juny...
http://www.ocisport.net/ca/curses.php?edicio=40&cursa=28

Cliqueu per obrir la classificació competició

Cliqueu per obrir la classificació pedalada popular

Cliqueu per obrir la classificació competició

Cliqueu per obrir la classificació pedalada popular

Tornar a inici