VII MARATON DE LOS MONEGROS

Sota el lema "descobreix el desert d'Europa" l'organització empresarial Extreme Sport presenta una prova-èpica de 114 kms. pel desert dels Monegres. Sempre que vaig a Madrid (1 vegada en els darrers 10 anys) o al Nord de la Península (3-4 vegades en el mateix perìode) veig una zona mìtica, mol diferent de les que conec, inhòspita, quasi sense vegetació, amb un horitzó llunyà i sense lìmits, força plana, sense poblacions, amb temperatures extremes... m'havien parlat d'aquest travesa i hi anava amb els meu dubtes.

Ha estat un prova realment diferent i us adjunto, com a introducció, els comentaris que comparteixo plenament i que fa el nostre amic Chus de www.bttmania.org en el fantàstic fòrum que tenen.

Ja tenim feta la VII Marató dels Monegres i sens dubte ha estat la més dura i exigent de quantes he tingut el gust de participar: el fort vent de cara en els últims 50 km ha estat el gran protagonista d'aquesta edició.

L'Organització abans de la sortida ja ens donava avís de què a partir del segon avituallament (km 55) ens trobaríem amb problemes a causa del fort vent frontal i lateral. Per cert, l'Organització ha estat excel·lent: avituallaments, marcatge del recorregut i també dels foradots que podien resultar perillosos: estaven marcats amb guix i envoltats amb cinta, tot un detall

El nivell de la prova és altíssim i tens l'oportunitat de ciclar amb bikers de tot arreu: Ciclos Fran (Astúries), Zornotza.com (Pais Basc), Btt Calatayud (Saragossa) i donada la situació dels Monegres evidentment hi havia una elevada participació d'altres colles aragoneses, molts catalans i en menor mesura de valencians i madrilenys. Això si; tots amb unes ganes boges de donar-li als pedals per uns Monegres més verds que mai ... les últimes pluges s'han deixat notar

Amb poques paraules ha fet una molt bona descripció de la ruta que l'aconsello a tots els amants de nous camins i especialment al rodadors. Confirmat, jo no ho soc!!


La vinculació de Sariñena amb els Monegres, es total, ja que suposa la capital d'aquesta zona.		Els restaurants també estan abocats a la Marathon i ofereixen menús exclusius pels ciclistes a partir de les 11 del matí.La sortida és a les 2

Jordi, Dago, Pep i Isa abans de posar-nos "les botes" pel dinar.		En el punt de recollida de dorsals estaven preparant la "fideuà" per després de la prova. Els vam ajudar a remanar una mica.

Dago, Isa, Pep, Chus i Jordi preparats per arrancar. Seria la darrera foto que faríem junts sense anar "empolsats".		El Dago, amb el suggerent "salto de noche", darrera Isa preparat per fer "l'atracament"..jeje, en realitat es per la pols. Afortunadament les darreres plujes van fer que aquesta no fos tant abundant.

Ja està tot a punt, com podeu veure la sortida sembla més pròpia dels Pirineus mes exuberants que no pas de la imatge que tenim dels Monegres. Per cert, 950 inscrits!!

Piiip!!, sortida!!, però el cotxe devanter ens impedia una velocitat excesiva...		...això va permetre circular pels carrers de Sariñena sense tensions.

La riera de ciclistes és impresionant...		..però només sortir de la població ja va ser un "marica el darrer"

Només vam pasar un petit tram d'asfalt, tota la ruta transcorre per pistes en excel·lent estat, llevat d'algun altre tram que ja veureu.		...ejem, ejem, són companys del mateix equip, ell va amb un bici de ciclo cros i empeny a ella en tots els trams que va poder... no està bé, oi??

El camins força plans en la inmensitat dels Monegres i al fons la serralada que teníem que traspasar.		L'ùnic toll d'aigua de tota la ruta va formar un petit embús.

Molts no volien "embrutar" les impecables màquines que portàvem		A la dreta veiem l'Isa.

Aquesta zona recorda les Bardenas Reales, a Navarra, amb formacions geològiques força orginals

Isaias escalant una de les dues pujades més importants de la ruta.		La vista i el seguit de ciclistes és molt destacable.

Estem a punt de coronar...		..i dalt trobem un paisatge encara més verd. Aquesta primavera ha estat esplèndida en plujes i d'aquí la verdor força insòlita.

Jordi i Isaias, arrivant al primer avituallament, aquí el Jordi ens deixaria per donar-li una mica de "canya" al cos.		L'avituallament realment esplèndit, no faltava detall i es van agraïr tots els esforços de la orgonització per tal que gaudim la jornada.

Hem vaig beure una beguda Isotònica a cada avituallament (n'hi havia 4) a part de l'aigua ... i sort que no feia gaire calor!!		La imatge contrasta la verdor dels sembrats amb el nom de la nostra web.

Ara les pistes són molt ràpides, amb ritmes "brutals" 35-40 qms per hora, i que ens permeten cremar rapidament els quilòmetres.

La monotonia d'aquest paisatge es trenca poques vegades..però també te el seu encant.		Segon avituallment, encara més ben proveït...per exemple per menjar, tacs de formatge, pa de motllo amb foie-gras, xocolata, fruits secs, sindria plàtans, pasta de poma, .

.per beure aigua, cocascoles, aquarius.		Estem tot just sota l'autopista, a 3 qm del Meridià zero.

Ara som a mitja ruta, a un promig superior als 24 qms, però el "Cierzo" (vent serè o de mestral) ve de cara i cal buscar rebuf. Devant veiem la linea de l'Ave.		Estem coronant el coll que ens portarà alcim de la ruta, uns 550 metres. Alfons podeu veure un refugi...

..poc després la vista extraordinaria de la comarca de on hem sortit, a la dreta es podia veure el Moncayo tot nevat...però aquí no es veu.		Tenia un fort dolor a la planta dels peus. Vaig fer unes rotacions i un petit masatge per alliberar la tensió.

Seguim el riu Alcanadre que baixava amb molta força i era imposible de traspasar, petits esllavisament dificulten la marxa...

...i de propina una rampa molt importants a franquejar la majoria a peu, llevat de... l'Isa!!		Un company de un tram de la ruta en el que vam anar molt ràpid, sort d'això sinó encara hi forem...

N'hi havia que compartien bici...però amb quin ritme!!		Isaias tirant de un grup a punt de pasar pel...

...quilòmetre 100!!! sols en queden 14, era qüestió de resistir una mica més...quin remei.

El circuit estava perfectament marcat, sense cap dubte en les cruilles i amb un rètol indicador cada 5 qms.		El darrer!!!

Per fi arrivem a la meta, vam tenir una gran satisfacció per completar tots la ruta, Encara que el Jordi,Dago i Chus van fer-ho en quasi un hora menys que nosaltres...bé, Isaias em va estar esperant molta estona...sort d'això !!

Chus, una màquina rodadora sota una pell de corder..emposalda..jeje		El Sol es pon sobre els camps exuberants al tornar ràpidament cap a casa.

Els perfils. En el meu hi falta uns 4 quilòmetres, això fa que la velocitat mitja sigui inferior. Al costat veiem el de la organització

VII CIRCUITO ORBEA AVENTURA. ¡¡DESCUBRE EL DESIERTO DE EUROPA¡¡