DIMECRES DE MARXA PEL BOSC DE POBLET

Aquesta és segona edició en que participo de la pedalada Open Natura al Vendrell i ja forma part de les que anomenaria com a fixes. Té tots els ingredients per gaudir a fons de la pràctica del Btt. Molta gent, un circuit genial, una organització fantàstica...però hi ha alguna cosa que podríem millorar. Fem una mica de autoreflexió (va per tots, jo també). Tal com ens va indicar el Jordi, poc abans de la sortida, hi ha qui es pren la pedalada com una cursa en el que ens disputem el podi del campionat del mon... sense respectar ni als altres (avançaments vertiginosos, no mirar prou bé la senyalització la qual cosa desorienta al que segueixen...) ni a un mateix (o dic per les diverses caigudes que van haver-hi, algunes ben aparatoses).

Per l'altra banda , 800 persones de tots nivells pedalant junts no és una fita fàcil d'aconseguir i més tenint present que molts repetiem de l'any anterior... crec que el proper pasarem dels 1.000. Felicitats a tots


Unes quantes fotos agrupades ens mostra el gran ambient que hi havia a la pedalada, afortunadament el temps ens va respectar i va fer que els participants del grup que anàvem gaudíssim molt la sortida. Finalment va venir l'Àngel O. que es va estrenar en la seva primera pedalada, encara que la prudència el va fer inscriure a la curta (segur que podies fer la llarga). També vam gaudir l'estrena de la súper Scapel del Tete, que es va comportar fenomenal (va pels dos, que consti) i va gaudir juntament amb el Guillem i el José de les inscripcions gratuïtes que ens facilità la organització (per cert molt bé, donades les dificultats sorgides). També agrair el Charly, per tot el que fa pel grup, felicitar l'Eloi i l'Oriol per l'excel·lent forma física en que es troben, el Diego per la companyia durant bona part de la ruta, l'Enric per les fotos i el plaer de veure'l juntament amb el bon amic Eduard, o l'Ovidi, que no deix la Carme ni un segon (llevat quan pedala com un condemnat...com corre el xicot, bufff). Segur que em deixo algú per saludar, però un ja té una edat i comença a flaquejar la memòria.


Aspecte immillorable de la sortida, estàvem al bell mig del grup, molta gent darrera i devant, ambient realment de luxe.

El Diego en dos moments de la ruta, els primer 7 quilòmetres els fem primer per carretera, després pista asfaltada, i desrés la pols..., es presenta com un gran rodador, i amb la seva paciència i suport aconsegueixo millorar moltes posicions.

Veiem l'Enric, que ens saluda a l'esquerra i aporta les fotos més maques d'aquest reportatge.		Aquí veiem un bon grup avançat,fixeu-vos el tall format amb els perseguidors al final del camí.

Deixem la pista oberta i ens endinsem al bosc genuinament mediterràni.		Tenim algunes rampes fortes, però, per sort, curtes...això m'agrada per fer camvis sobtats de ritme, que fan tornar "lelo" al Diego.

Els trams pels senders són molt divertits i recomenables, ràpids i poc tècnics.

Molta cara de satisfacció entre els corriols.		El Pep, fent un traguet en un dels 2 avituallaments molt ben dotats que tenim durant la ruta. Agraixo especialment l'Aquarius i les pastes.

El Diego, encara té força i ganes de gresca...tot i el ritme frenètic que porta.

Hem sap greu però no recordo el nom del fantàstic castell conegut com Mas de la Muga (moltes gràcies Tuareg de www.bttbaixpenedes.com ) que, tot i està en runes, conserva la serenor i majestuositat d'alló que en el seu dia va estar ben fet. Aquesta zona va ser un moment màgic de la pedalada.

Maleuradament falta un parell de zones...el gps es va parar...no m'estranya amb el sacseig que va patir...

Al perfil també li falta un parell de quilòmetres, però podem veure la pendent mitjana que apenes supera el 4%, ara bé, cal dir que quan es va per senders molt pedregosos la dificultat s'incrementa molt i el gps no ho distingeix.