DIMECRES DE MARXA PEL BOSC DE POBLET

Aquesta ruta és una d'aquelles que fan que totes les adversitats que hem patit, tots els diners gastats, tot l'esforç que hi hem dedicat, totes les sortides que no han anattant bé,... ah! i tota la resignació i comprensió familiar que hem rebut, ...tot plegat quedi recompensat amb una ruta de somni i un grup senzillament perfecte (bé, potser diria que només hi faltaves tu, que llegeixes aixó i, tot i que volies venir, no ho vas poder fer...tant de bo ho puguis combinar la propera vegada).

Diuen que les coses bones, les que es valoren més, són les que costen...i arribar a Santa Mª de Corcó ens va costar una mica...ja que tot i la matinada ( a les 5 de matí ja teniem el peu a terra) ....fins a les 9 no vam posar-nos en ruta. Però ahir era el nostre dia i tot ens va anar rodó, començant pel guiatge perfecte del Josep Mª que ens portà per una ruta ideal, per uns corriols fascinants, boscos fantàstics de pel·licula, vistes sense límit i tot amenitzat amb una companyia simpàtica, solidaria, esportiva i molt agraïda. Us poso unes quantes fotos que demostren tot el comentat així com els comentaris que podeu trobar al fòrum (adjunto link de la pàgina 5 del post)


Vam sortir de Santa Mª de Corcó en direcció el Feu i serra de Cabrera, pasant per Collsacabra, Rupit, Tavertet, Cantonigrós... i altres llocs menys coneguts però amb grans alicients.		6 hores i mitja en moviment, quasi 1800 metres de desnivell (molts per corriols) quasi 70 kms (el gps sempre marca una mica menys) IBP superior a 140...tot plegat són les dades de una ruta excelent.

Sortim de l'Esquirol (Sta. Mª de Corcó) amb una mica de retard i dins de una boira que deixava entreveure el millor del dies per Btt.		En Josep Mª s'emociona quan parla d'aquesta zona, aquí ens explica el relleu d'aquestes muntanyes (símbol d'alguna de les famoses pedalades que es fan a la zona) i els punts més emblemàtics per on pasarem.

Només sortir ja ens acarona el Sol i li agraïm tot l'enplendor que ens oferirà durant tot el dia a la nostra vista i a l'ànima.		Aviat deixem la boira i el Joan endarrere ;-)

Arribem al Feu, i pasem entre vaques barcelonines...		...ja que hi ha l'antiga dita rural que deia simpàticament com reconèixer els barcelonins ... "els hi clarejen les orelles"...!?!?

El Josep Mª Roigé (Rochy pel fòrum) fou el guía perfecte, un líder sense fisures, un company ideal al qual li estem molt agraïts...		...i el seguim sense estrés, gaudint sempre d'aquesta gran ruta.

Podem veure el Sergio i Joan fent broma a primera fila...		o el mateix Joan donant suport i companyia a qui, en un moment donat, ho podia necesitar.

En aquesta baixada el Lluís demostra la seva habilitat i un gran estil.		Som al serrat dels Tudons, poc abans d'enfilar-nos al de Cabrera...

..però abans havíem de creuar la primera de les diverses fagedes, ombrívoles i fantàtiques (en els dos sentits de la paraula).		Quan sortiem el Sol ens torna a enlluernar...fins i tot la càmara sembla patir els efectes de la retina exagerarament oberta per la foscor.

Som a punt d'arribar al port de la Faja (a uns 1.100 metres) on comença un petit recorregut d'anada i tornada que ems permet anar a veure el l'ermita de la Mare de Déu de Cabrera.

El paisatge és bucòlic, digne de "l'orinal de Catalunya" que es com anomenen aquesta zona per la quantitat de pluja que hi cau.		El Pep gaudint a fons aquest indret amb les vaques com a testimoni.

Fem la darrera pujada abans que ens porta al coll de Bram...		...i poc desprès al peu de la Mola. Fixeu-vos en un gran ocell que ens sobrevola mentre pujem, recomenant-nos molta prudència.

Ja que, com podeu veure, la pujada és dantesca...fixeu-vos a la dreta, al peu de la Mola i sota nosaltres, 3 persones iniciant la pujada.

La vista és superlativa, per quedar-se sense paraules i agraïr a tot el que ha fet posible que la gaudim amb tota la intensitat.

Som al santuari de la Mare de Déu de Cabrera construida entre 1611 i 1641 i on a l'antiga casa dels ermitans ara hi ha un restaurant. Podem veure Diego i el Pere després de pujar al punt més alt de la sortida 1310 metres.

Pasem per un estret pas sobre el cingle que ens porta a un mirador (al fons a l'esquerra es veu el punt geodèsic) i a la dreta el santuari i una vista sobre la plana de Vic increïble!!!

El Joan fent honor a la seva "temeritat" pedalant allí on ningú s'atreveix.		Fem un most dalt el mirador ....

I una foto de grup..d'esquera a dreta i de dalt a baix, Diego, Lluís, Pere, Santi, Josep Mª, Pep, Juanjo, Jon Mikel, Joan i Sergio.

I una altra molt simpàtica del grup ..ara sobre la plana de Vic i els pre Pirineus al fons.

La baixada del Santuari la fem per un camí insegur i moll, però amb l'atractiu de una passat inmens.		Tornem a la "plana" on podeu veure els tolls d'aigua al costat del camí que, podriem dir, en cap moment vaestar enfangat.

Un paisatge més verd i bucòlic i de fàcil accés, a Catalunya, és molt dificil de trobar-lo, oi??

Fins i tot, el Rochy ens ofereix trams "verges"però absolutament controlats.		El Luís es manifesta com un "descender" segur i amb gran estil.

Una mostra de l'amistat entre el Juanjo i Sergio.		El Josep Mª "Rochy" que la seva companyia li ha "costat" un refredat de campionat. Ens sap greu, però gràcies company!!

Estem arrivant per un bucòlic corriol a la Coromina, on aprofitem per agafar aigua i fer un petit descans...

...i algunes fotos plenes de bon humor i simpatia.

Aquí veiem un salt realment espectacular per la fondària on l'aigua de la riera de Falgars cau lentament, transformant-se en un nùbol gasós.

Molt valents no semblen aquest parell..., però si molt prudents, que és preferible.		El Joan somriu (fent cara de pòquer) però el cansament es delata en la forma com treu la llengua.

L'alternança de fagedes de compte amb boscs de roures i pins és constant, i aquesta diversitat s'agraeix molt.

Diego, fet un crack...almenys fins l'hora de dinar.		El Santi, poc abans d'entrar en un nou corriol al coll de Saiols. Al darrera veiem el puig de la Bastida.

Pdem veure el Pere al coll de Pixanùvies.		En pocs minuts pasem de veure planes verdes...

A cingles que mostren les roques calcàries d'aquestes muntanyes, o els ciclistes que hi circules. Veiem el Santi i Pep

Arrivem al salt de Sallent o de la riera de Rupit...un indret impressionat, que ens deixa "bocabadats i esparverats"

Foto de grup, devant el mirador i salt d'aigua. Un lloc que convida a la reflexió i permet la búsqueda de un mateix...i de la Scott...jeje.

Fixeu-vos amb les "formiguetes" que pasen pel camí sobre el cingle...som nosaltres.		El Rochy, que ens va fer de guía tot i no trobar-se gaire bé i li ha causat una complicació força seria. Ho lamentem...però rep tot el nostre agraiment.

Arribem al poble de Rupit i anem a la fonda Marsal recomenada pel Josep Mª de Sant Cugat...abans fem les famoses escales de Rupit. genial!!

Sortim del poble i anem una estona per carretera, abans d'agafar una preciosa pista encimentada que ens porta al "collet" de Ràjols, amb rampes al 15%!!...i que ens porta al...

...mirador de la Rocallarga i cingle de l'Avenc...novament tenim imatges increïbles d'aquesta ruta.

Fem diverses parades per veure-ho tot, al fons hi ha el pantà de Sau.		El Jon Mikel que ens va donar una lliçó de constància i regulació...al final anava com una moto..

Nova foto de grup (el Sergio, Diego i Juanjo,van marxar després de dinar) ..entre les cames del Lluís veure-ho el pantà de Sau

Per finalitzar la festa el Josep Mª ens ofereix tot un festival de corriols de luxe entre fagedes de conte. Quina pasada, d'alló més bonic que hem fet mai.

Ja ho deia abans...el Jon Mikel anava com una moto...jeje		El lentament el sol ens deixa després d'acompanyar-nos en un dia fantàstic. Gràcies company.
		I arribem a Rupit encara entre prats, ha estat una sortida genial.