DIMECRES DE MARXA PEL BOSC DE POBLET

El nostre amic Raffa Olivier, ens pasa aquest fantàstic reportatge i crònica de la participació que va viure fa poques setmanes al Marroc. Una experiència ùnica i unes fotos fantàstiques..però deixem que ens ho expliqui ell... (nota, ho va fer per mitjà del fòrum)

Ja us faré un resum de l'experiència al Marroc, i miraré de penjar fotos quan aprengui...! Dos coses: En quant a l'organització un 9 sobre deu la qualitat preu-serveis va ser de primera, els hotels i els bivacs d'un nivell de "conte de fades" dormir en llocs idil.lics molt ben ubicats, al ben mig del desert, al peu d´un gran Erg de dunes de sorra... el menjar també a quasi totes hores teníem un bufet preparat, només aconsellable menjar el que està cuit que es molt bo, el cru com les amanides i d´altres tenien molt bon aspecte però a alguns participants la "cagalera" els hi va agafar aviadet...!

En quant a la cursa .... molt, molt ràpida!! molt de força de cames en terreny pla però amb molta pedra i trossos de sorra tova sempre pedalant perquè pràcticament no hi ha baixades!. Tàctiques totals de carretera per aixoplugar-se del vent sempre anant en petits grups a relleus amb el "ganxo" ficat. La navegació brillava per la seva absència. Vaig obrir la primera pàgina dels diferents llibres de ruta que ens donaven a la sortida i a l'arrivar a meta encara estaven oberts per la mateixa pàgina. Sortida, "maricón el último i seguir al de delante". Espero que aquest aspecte millori molt per a futures edicions per aquells als qui ens agrada la navegació! Per aquells que us agradi les curses de ruta però fora de l´asfalt ja us estarà bé així com ha anat. (L´organització RPM encara no sap ben bé cap a on tirar si cap a la velocitat pura i el "machaque" o si elevar el nivell de la navegació i buscar mitjans per recuperar al 80% de participants perduts al mig del desert buscant la ruta bona... Ens anava preguntant al participants... es obvia la meva opinió!

La llàstima de tot plegat és que sorprenentment trobéssim tempestes de pluja en aquells dies i quedés tot tallat degut a la mancança d'infrastructures a la zona havent d'improvisar rutes alternatives i per tant no poder "navegar" massa amb el llibre de ruta. En quant al waypoints cada dia ens donaven 4 o5 per introduir al gps i mirar de retallar algo de la ruta. Anècdotes el 1er dia en els quilometres finals es podia retallar algo i jo anava tan penjat entre el 60 primers que no vaig ni mirar el rumb.. la qual cosa en va fer que seguíssim la ruta i en féssim el recorregut sencer sacrificant uns 15´minuts de més a les cames. Havent après la lliçó de 1er dia, essent la darrera etapa en la zona de la etapa del 1er dia ( es repetien trams i algun waypoints) en els últims 4 km vaig mirar el gps i el rumb em marcava un recte fins a la arribada i semblava que pogués estalviar algun Km. mi hi vaig llençar i al principi si semblava que retallava als de davant però a falta de 1,5 km em vaig trobar davant de les dunes pensant que eren petites i les passaria de seguida vaig continuar endavant amb la sorpresa que vaig estar caminant a 40º, 1Km pujant i baixant dunes amb la bicicleta al costat, total 35´perduts i del 70 vaig baixar al 101 en 1,5 km. Moraleja "la línia recta no siempre es la línea más rápida entre dos puntos"!!! la mala llet que em va agafar ja us la podeu imaginar.... desprès reflexionant em vaig relaxar pensant amb la bellesa de la zona de dunes que vaig passar....( qui no es comforma és perquè no vol!!). No em vull extendre més però sapigueu que recomanaria a tothom viure una experiència així... sempre i quant s'entreni mínimament per disfrutar una miqueta. Resto a vostra disposició per a qualsevol qüestió tècnica, emocional o d´ altres.



































Després d'aquest fantàstic reportatge us voldria fer un suggeriment i recordar-vos que a Tarragona (a tocar del balcó del Mediterrani o al Serrallo) podem fer facilment alguna cosa practicament impossible al Marroc...