.jpg)
LA DARRERA SETMANA DE GENER EL JEFFRI ENS DEIXA
Molts de vosaltres l'heu conegut, formava part de la colla especialment quan feiem rutes pel bosc de Poblet
Aquesta és una de les notícies que costa d'escriure tot i que sempre he tingut molt clar el llistó que marca fins on es pot apreciar un animal que, evidentment, està molt per sota de qualsevol persona. Molts de vosaltres l'heu conegut, especialment els que heu vingut a pedalar per les muntanyes al voltant de l'Espluga. Els afortunats que hem tingut la sort de compartir ruta amb aquest gos-amic, hem gaudit de la seva discreció i amistat. De la seva intel·ligència i força. Costa parlar de sentiments quan ens deixa un animal, sense entrar en la exageració però el dolor és viu i tinc que fer-li un homenatge que voldria compartir amb tots els seus amics (bé, alguns no saben llegir, només borden...jejeje).
Sincerament, penso que pocs animals han arribat tan lluny, tot i que ell no n'era res d'especial. Era un gos qualsevol, que el vam criar i es va saber adaptar a les circumstàncies que li va tocar viure deixant una empremta difícil d'oblidar a tots el que el vam conèixer, especialment a la meva família. Es per això, que us demano respecte per ell, i per les estones magnífiques que hem viscut durant els 7 anys que ens ha acompanyat, pels milers de quilòmetres que vam fer junts i tant de bo, serveixi d'exemple per millorar la relació amb els animals i amb les persones del nostre voltant.
Aqui el podeu veure fent un traguet a la Mola dels 4 termes, en una foto de fa poc dies, junt amb les altres pasions. La Scott i les muntanyes de Prades.