Aquesta és una preciosa foto que ens pasa el Joan Arimany (Totof), us adjunto el seu text. Aquest es el cami que passa per la Sequia de Manresa, i ha una llegenda ligada amb una lluita amb el Bisbat que no la deixava passar per les seves terres fins que una llum miraculosa va venir de Montserrat... Es veu que en aquest raco encara en queden de rajos de llum.

CLICA PER OBRIR EL TEMARI DEL CURSET

En aquesta ocasió la foto de la setmana és pel Toni (també conegut com "el veí") i la seva simpatía. Practicant amb  l'exemple ensenya i educa als seu fills, i amb molta alegria. Fixeu-vos com la Berta el segueix molt de prop i el Guillem, encara que no ho veu tant clar això, també està molt atent.

Be amics, ja tenim aquí a la JÚLIA, a sortit a les 5h de la matinada menys 5 minuts.
Mare( Carme) i filla estan en perfectes condicions i tot plegat és una cosa que dificilment és pot oblidar.
Els que ja sou pares sabreu del que parlo i els que no, doncs trobo que és una cosa que no us podeu perdre.
Fins aviat, no se quan podrà ser, però FINS AVIAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aquí la teniu, és una monada, de moment s'està portant molt be, ja us explicarè,...................
 

HOLA !!!!!! gracias a todos por la felicitaciones,me he vuelto a emocionar,estoy llorando mas que mi hijo .
Tengo poco tiempo,hoy no he pegado ojo! y acabo de dormir 2 horitas..... y de vuelta al hospital.
mi mujer Inma y mi pequeñajo Angel están muy bien,yo voy babeando el suelo todo el dia
Espero que el viernes nos den el alta y estar en casa tranquilos y poder dormir (al menos en mi cama,estoy rebentado....) y asi tener mas tiempo para explicar como va todo.
Un fuerte abrazo a todos!!!!!!!!!!!!!!
adeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
 

Nota de Pep: Josep Mª, moltes gràcies per la foto i comentari  però molt especialment  per tornar a estar entre nosaltres amb el teu entusiasme habitual

Com a curiositat i pels de ciutat que no sabeu de pagès, dir-vos que els "matxos" són una varietat de equins, ja que hi havia cavalls, ases, mules i matxos

                    Cliqueu a sobre per veure la solució                     

Sabreu que és  l'Anscari però no us diré si es  tracta de pregàries en direcció a la Meca, si serà un ferm candidat per substituir el Sant Pare, si tocava terra després de un naufragi marítim o una mostra alegria desfermada després de tornar sans i estalvis al punt de sortida. Aquesta ruta la vam fer el passat estiu per anar al Toll de l'Ou, i tornar pel pas del Gat (us garenteixo que hi vam pasar!!!) per pujar la Roca Corbatera. Una ruta arriscada pel caràcter aventurer o de descoberta que li vam donar, però que cal dedicar-li aquesta foto com un record entranyable a la calor (precisament a avui, amb el fred que fa i tot just abans de la nevada que pronostiquen), als dies llaaaaaaaargs que permeten grans aventures...en fi, que volem l'estiu, ja!!!!