Rutes 2010

02-01-10
BTT: Poblet – Pena – Farena – Capafons – Poblet (SORTIDA D’ANY NOU)
51 km – 1650 m – IBP: 136

VÍDEO DE LA SORTIDA >

De vegades s’organitzen sortides que, sense sapiguer per quin motiu, tenen una acceptació molt superior a la prevista. Afortunadament ja som “gats vells” i amb una mica de reflexes, sentit comú i bona voluntat, entre tots aconseguim que una sortida “a priori” complicada per un grup nombrós (24 inscrits) es converteixi en una sortida relaxada on el més important simplement es estar en pau amb l’entorn i els companys. Tot i que l’esmorzar del restaurant el Brugent de Farena també ens va donar força “dosis de calmants” el Jordi Garrido va imposar el seu tarannà tranquil i segur  a la resta del grup el qual en va quedar afortunadament contagiat. Hem començat un any amb moltes i noble expectatives de futur i ho fem posant un llistó força alt que, considero, hem superat amb nota. La ruta, que comença amb un fred hivernal absolutament normal, aviat ens fa entrar en calor, pujant la pista fins la font del Deport i el sender que puja al mirador de la Pena i fins el coll de la creu de l’Ardit, punt on el més tècnics passen pel sender de la torre i la resta per la pista que ens durà al coll de la Mola. D’aquí baixem per la Bartra i fins a Farena on ens esperen amb un excel·lent esmorzar ja preparat (moltes gràcies Xavi Pagès). Després d’esmorzar continuem cap el mas d’en Toni, ermita de Barrulles, Capafonts, ermita de l’Abellera , coll de Serafí, font de Pagès, Titllar, les colònies i novament a Poblet. Gairebé 50 qms i 1500 metres de desnivell ens ajuden a baixar els torrons i el cava d’aquests dies..i el que es més important, ens ajunta i apropa per aconseguir que un  important i divers  grup de ciclistes gaudim de forma conjunta i armoniosa d’aquesta fantàstica natura que tenim tant a prop geogràficament i, de vegades, tant lluny per la mandra.

Cal agrair de forma personal cada un dels participants a la sortida, doncs gràcies a la vostra comprensió i sentit de grup vam aconseguir acabar la ruta sense incidències (per una vegada ens vam demostrar que encara podem sortir sense els tracks “encorsetats”). Personalment em va fer molta il·lusió la presencia i amabilitat del grup montblanquí (quines màquines!!!!) però també de tota la resta i permeteu-me que us anomeni un per un  Pep-pintor, Raul, Rafan, Diego, Josep S, Txema, Joan, Siscu, Gerard, Andrés, Benjamí, Aleix, Pep R, David, Tonet, Albert, Xavier, Raul, Jordi i Pep G. i lamentar les baixes per malaltia del Mario i del Rochy (tant de bo que ja estigueu recuperats).

Pep Cabestany

——————————————————————————————

09-01-10
BTT: Tarragona – Catllar – Montferri – Masllorenç
78 km – 1400 m

——————————————————————————————

16-01-10
BTT: Tarragona – Vilallonga – Selva – Almoster – Constantí
58 km – 700 m – IBP: 50

——————————————————————————————

17-01-10
BTT: 1a sortida Tauro Valls
30 km

El grup TAURO va realitzar la primera sortida amb un èxit de participació. Però l’èxit, a part dels 36  participants a la ruta, fou que, per fi,  les dones eren àmplia majoria. Això demostra una de les conclusions de la taula rodona duta a terme el passat mes de desembre, i es tracta de que  si es fan activitats pensades concretament pel mon femení la resposta es més molt positiva.

La ruta va començar amb força puntualitat i una certa indecisió per si s’animaria a ploure o no (els nostres agraïments a qui va decidir no passar per aigua la nostra festa) i afortunadament va gaudir de un bon dia de btt. Un dia sense pols, ni calors, ni neu, ni gel…, només una mica de fang que la rentadora i el poder meravellós del nostre detergent es cuidarà de eliminar de la nostra roba.

Ara bé, anar sense preses vol dir anar tranquils i llavors els rellotges sembla que s’accelerin i el matí va transcórrer en un sospir. El guia no va estar malament(doncs gràcies a la paciència i “savoire faire” del grup no es va perdre ningú i vam completar tota la ruta sans i estalvis) , ara bé,  això de fer-nos passar per un camí literalment minat de punxes per arreglar “in situ” no se quantes  punxades no era el que estava previst…, però va tenir la seva gràcia. De totes formes la major gràcia va ser estar allí, i  compartir un matí tranquil i molt diferent, amb un grup que sembla que ha agafat un carisma propi i que vol fer moltes altres sortides. Si voleu enviar una proposta de sortida o qualsevol suggeriment sols cal que ho feu enviant un e-mail a  tauro@btttarragona.com  Sabeu que les rutes estan pensades per promocionar el btt en el mon de la dona i tothom hi és benvingut (especialment, com diuen elles, si sabeu arreglar punxades…, o explicar acudits…jeje)

Agrair de forma especial a la Montse i la Núria la seva implicació en aquest projecte i a tot@s i cada un/a dels participants la seva presència i actitud. Un gran plaer al que t’hi podràs afegir a la segona sortida…(probablement a principis de febrer…ja ho confirmarem).

——————————————————————————————

17-01-10
BTT: Tarragona – Miramar – “el pollo”
75 km

——————————————————————————————

23-01-10
BTT: Tarragonès
36 km – 650 m – IBP: 55

——————————————————————————————

31-01-10
BTT: Tarragonès
42 km – 983 m – IBP: 76

——————————————————————————————

31-01-10
BTT (Cursa): 3a Gran Ruta Serres de Mediona
63 km – 1920 m

——————————————————————————————

07-02-10
BTT (Cursa): Pedalada Solitaria Haití Els Pallaresos
49 km – 1067 m – IBP: 79

——————————————————————————————

14-02-10
BTT: 2a sortida Tauro Tarragona
23 km – 346 m – IBP: 34

El grup TAURO va realitzar la segona sortida en un dia que, malgrat no ser el més adequat, ens va demostrar diverses coses. Primer que tot, la consolidació de un projecte, de una idea que agrada, de un planteig diferent d’anar en btt…

Tot i fer  la proposta en tant poca anticipació,  i en un mal dia (era l’endemà de Carnestoltes), amb un pronòstic de temps desfavorable (fred ben viu) doncs, malgrat tot,  encara comptem amb la presència de 25 ciclistes, dels quals 15 són dones, per tant, cal estar molt satisfets de la assistència. Ara bé, hi ha coses que no es poden mesurar…el grau d’optimisme, la satisfacció dels participants i l’actitud molt positiva que hi ha entre el grup, això, sense cap dubte, és el millor.

La ruta va anar força bé i, sota un planteig inicial retocat pel nostre amic Rochy (gràcies company) va comptar amb la aportació de diversos participants que van enriquir (o no… jeje) la ruta, però el millor, son les ganes de col·laborar…amb diverses propostes per més endavant (el Catllar, Alcover, L’Espluga, Vallfogona,..) la qual cosa omple d’optimisme aquesta iniciativa de potenciar la participació femenina en les sortides en BTT.

A sota podeu veure unes fotos que resumeixen la sortida en unes quantes imatges, que ja sabem que valen més que mil paraules.

Nota: Reserveu-vos el 21 de març per la propera sortida, probablement serà des de Reus (confirmarem amb una mica d’anticipació per e-mail) si voleu que us avisem feu un e-mail a  tauro@btttarragona.com recordeu que és un grup obert a tothom i sense cap cost econòmic pels participants.

——————————————————————————————

14-02-10
BTT: Anem a Bràfim a esmorzar
49 km – 850 m – IBP: 70

——————————————————————————————

21-02-10
BTT: Esmorzar a l’Albiol
62 km – 945 m – IBP: 63

——————————————————————————————

27-02-10
BTT: Tarragona – Prades – Tarragona
78 km – 1360 m – IBP: 102

Diuen que al mal temps, bona cara… però tampoc cal exagerar… avui el grup, malgrat el temps “endimoniat” que feia, semblava que anés de festa. No sé les causes, potser per si feia temps que no coincidíem, o el lloc meravellós per on em pujat, o tant temps sense agafar la btt, o la presència i coneixença de la Rosa i el Carlos o per tot plegat, o  per altres circumstàncies que ara no puc esbrinar, però avui ha estat d’aquells que res podia impedir gaudir de la ruta i, sobre tot, de la companyia.

El tracte era sortir de Tarragona, però hem optat per fer un parell de variants addicionals i per això també hem sortit de l’Espluga i Reus, de forma simultània. A Alcover ens hem trobat amb la Rosa (té un historial impressionant en el món de la btt) i hem anat pujant tranquil·lament esperant que els companys que venien de Tarragona ens atrapessin. Malgrat que aviat s’ha posat a ploure avui estàvem immunitzats a qualsevol factor extern que alterés el nostre bon humor i les ganes de compartir ruta. Hem arribat a la masia de La Torre i s’hem esperat fins que el Rochy ens ha avisat de un petit retard, cap problema.., i hem  aprofitat per “estudiar el terreny” i treure el fred que es deixava nota sota la roba mullada.

Per fi ens hem retrobat (ja teníem moltes ganes de veure’ns) i hem pujat gairebé sense esforç (gràcies a la xarreta que portàvem..jeje)  fins a Montral. Allí hem tingut que prendre una decisió amb el seny que ens caracteritza, doncs el fred i el fang desaconsellava anar fins a Prades, i el grup que havia sortit de Tarragona ha optat per tornar. Però tenia que tornar a l’Espluga i la Rosa ha tingut la gentilesa d’acompanyar-me, la paciència d’esperar-me i la simpatia de donar conversa per tal que no notés el cansament. Sense cap dubte una gran persona aquesta Rosa.

Tot plegat ha fet d’aquest dia gris i plujós es convertís en alegre i joiós. Gràcies a tots els participants, però es mereix una menció especial el Jordi com a promotor de l’event i Rochy pel disseny de la ruta.

Pep Cabestany

——————————————————————————————

28-02-10
BTT: Fem un Salomó
51 km – 1057 m – IBP: 70

——————————————————————————————

07-03-10
BTT (Cursa): Open Natura Vendrell
43 km

——————————————————————————————

13-03-10
BTT: Tarragona – Montmell – Tarragona
90 km – 1750 m

——————————————————————————————

20-03-10
BTT: TarragonaBonastreTarragona
65 km – 1434 m – IBP: 122

——————————————————————————————

20-03-10
CARRETERA: Sortida anem agafant fons
170 km – 3050 m

Una volta una mica exigent. per la distancia i desnivell. Es tracta basicament de: Sortida de Kambrils, Montbrio, Botarell, Borges, Alforja, Castillejos, Febro, Prades, (Cola i Pasta 10minuts) Vilanova, Riudabella, Coll arenas, Prades, Capafonts, Mont-ral, Alcover, Albiol, Mussara, Vilaplana i tornar. Són uns 170km i uns 3000 m aprox.

Al final han sortit 140km i 2100 m acumulat, no està gens malament.

——————————————————————————————

21-03-10
BTT: 3a sortida Tauro Reus
42 km – 540 m – IBP: 36

El grup TAURO va sorgir arran de la primera TAUla ROdona femenina sobre BTT celebrada el passat desembre de 2009 a Valls. L’organització, desprès d’analitzar els temes que van sorgir a la taula i les peticions dels/de les assistents, va decidir organitzar una sortida mensual en BTT pensada per promocionar la participació femenina en la BTT però oberta a tothom: gent amb ganes de pedalar i passar una bona estona, gent que s’està iniciant a la pràctica de la BTT, gent amb ganes d’aprendre o ajudar, gent amb ganes de conèixer noves persones…, però sempre amb l’objectiu de millorar la participació femenina en la Btt.

Us proposem una nova sortida del grup. En aquesta ocasió serà una volta pel Baix Camp, Reus, Almoster, La Selva, Alcover… seran les poblacions on les nostres rodes deixaran empremta. La ruta va sorgir de una idea de la Núria (d’Alcover) i la vam preparar amb la Rosa de Reus (us agraïm la vostra col·laboració). És una ruta tant llarga com fàcil, per això no ens ha d’espantar ni el perfil (els 500 metres de desnivell són mooolt fàcils de fer), ni la llargada, doncs la ruta es molt rodadora i es fa sense dificultats.

Si ho desitgeu podeu portar alguna “coseta” per esmorzar o picar, doncs farem una “mini-parada” per aquest afer (i si cal també podem fer un cafè per Alcover), però “a priori” procurarem fer les parades el més breu possible.

——————————————————————————————

27-03-10
BTT: Ruta del Cister
112 km – 2650 m – IBP: 215

——————————————————————————————

28-03-10
BTT: Tarragona – València (Via Augusta) en 3 dies
296 km – 2528 m

——————————————————————————————

28-03-10
BTT: Santes Creus pel Camí de Sant Jaume
75 km

——————————————————————————————

02-04-10
BTT: Muntanyes de Prades

——————————————————————————————       

02-04-10
BTT: Sortida Tarragonès
68 km – 1217 m – IBP: 108

——————————————————————————————

07-04-10
BTT (Cursa): Volcat 2010
200 km – 4000 m

——————————————————————————————

11-04-10
BTT: TarragonaBonastreTarragona
57 km – 1284 m – IBP: 91

——————————————————————————————

11-04-10
CARRETERA: SaragossaValls
265 km

——————————————————————————————

17-04-10
BTT: TarragonaAlcoverObagues SelvaTarragona
52 km – 727 m – IBP: 47

——————————————————————————————

18-04-10
BTT (Cursa): La Sarralenca
48 km – 1350 m

Moltes cares conegudes avui a Sarral, molts participants de Btt Tarragona, de Montblanc, l’Espluga, Valls… Ha estat una pedalada entre amics, però amb uns 450 participants. Confiava totalment amb els Sarralencs a l’hora d’organitzar una pedalada pel seu entorn i els fets han superat la millor de les previsions doncs, sota el meu parer, considero que no han estalviat il·lusió, enginy i esforç per aconseguir fer-nos gaudir de una ruta senzillament genial ja que ha aprofitat tots els recursos geogràfics a l’abast.

Abans de començar la ruta, els organitzadors ja ens tenien preparat una mica de “pica-pica” (que bé m’han entrat el parell de carquinyolis i el suc de préssec), després hem començat amb una volta per la població, on hem vist la quantitat de ciclistes participants ja que mentre uns ja havien fet la volta, altres encara l’iniciaven. A partir d’aquí comença una bona pujada de uns quatre quilòmetres i a l’arribar al barranc de la Solana ens han obsequiat amb un preciós sender amb unes boniques vistes de la Conca. Hem tornat a la pista i, després de creuar un (aquest any sí) alegre torrent, nova “bogeria” ascendent fins el Comaverd per una pista que feia molts any que no havia passat (recordo un “enduro-bike” per allà els anys noranta i “pico”, però que, si no em falla la memòria, vam fer en descens). Arribar al Comaverd sempre és un motiu d’alegria… doncs saps que ja no hi pot haver més pujades, almenys de moment… jeje, a part, també cal gaudir de unes vistes increïbles, malgrat la mala visibilitat que avui teniem. El paratge, allí dalt, es inhòspit, molt sec i pedregós i havia de contrastar amb el camps de cereals, espectacularment verds aquest any, que ens esperaven després de una baixada amb un tram molt original i que ens portaria gairebé fins a Montbrió de la Marca. Un bon avituallament al centre del poble (l’Aquarius ha estat genial), unes “risites” amb els companys i la coneixença de la Clàudia (guanyadora femenina de la prova), abans de començar a enfilar-nos (i mai més ben dit) al temible poble de Forés que tothom es pregunta qui va tenir “l’acudit” de posar un poble tant amunt, fins que arribes al mirador on hi havia un altre avituallament. És realment un poble extraordinari tant per les rampes que hi ha com per les vistes que ofereix. Això sí, abans d’arribar, l’organització ens ha obsequiat amb un nou sender que hem gaudit a fons, així com unes amples pistes entre molins de vent. A l’avituallament, una pasta genial de Frida amb cervesa que he confós amb una llauna de coca-cola, però que no he refusat, malgrat el “contrast” de sabors… jeje.

De Forès, una baixada de vertigen fins Sarral, punt de finalització d’aquesta primera edició de la Sarralenca que, personalment, he gaudit amb tota la intensitat. Ara bé, reconec que és un recorregut exigent …però, el nostre esport també ho és i, per superar-se, res millor que la companyia de tants afeccionats i l’aprofitament de tots l’esforç organitzatiu. Per molts anys!

Pep Cabestany

——————————————————————————————

26-04-10
BTT: 4a Sortida Tauro Montblanc
30 km

——————————————————————————————

01-05-10
BTT: Enguany fem el 3000…i pico
117 km – 4126 m – IBP: 300

——————————————————————————————

01-05-10
BTT: Vilaseca – Porrera
86 km – 1396 m

——————————————————————————————

07-05-10
BTT: Zona Tarragonès
40 km – 800 m

——————————————————————————————

09-05-10
CARRETERA (Cursa): XIII Terra de Remences           

——————————————————————————————

15-05-10
BTT: Ruta del Cister
112 km – 2400 m

Sense disponibilitat de temps suficient per a fer una crònica com “il faut”, si que cal dir que la ruta del Císter que vàrem fer dissabte passat cal incloure-la en la categoria de “luxe asiàtic”, una mica per masoques d’acord, però luxe asiàtic.

Lo de masoques no cal explicar-ho, són moltes hores damunt la bici, sotmesos al vent, amb fred, amenaçats de pluja, patint… i tot això ho fem sense cobrar ni un duro, per plaer… “no hase falta desir nada más”. No te una explicació prou raonable, però és el que hi ha.

Això del luxe asiàtic be per les condicions en que es va fer la ruta: esmorzar privilegiat a Milmanda, més que suficient, al detall, molt ben servits… no te preu. Moltíssimes gràcies. Avituallament en ruta a Vallbona. Dinar en ruta a Belltall… i tot amb una alegria i una amabilitat excepcionals. Impagable… es per això que es tracta d’un luxe asiàtic.

Del recorregut, poc a dir doncs és ben conegut. El GPS assenyalava 112 km, amb un desnivell acumulat de 2400 metres. Un perfil amb 4 “pujadetes”: 1) Coll de la Coloma, el primer, per posar-se a to, veure com estan les forces i deixar de tenir fred; 2) El Tallat, es deixà anar fent però son 10 km, amb alguna rampa força dura, que et van carregant; 3) Forés, la més llarga i de més bon fer, tot i que els primers 2 km resulten prou pesadets; 4) el Comaverd, curta, només 3,5 km, però la més intensa i amb unes cames que no estan per gaires festes.

Les baixades també son prou diferents: 1) rapideta però que demana anar amb cura la de la Coloma fins Prenafeta; 2) molt rápida i fácil, ideal per gaudir d’anar de pressa la del Tallat a Vallbona; 3) molt variada pedres, pistes… la de Forés a Montbrió de la Marca; 4) Pluripedregosa i complicadeta la primera part de la baixada del Comaverd (sempre hi ha alguna caiguda, tot i que en aquesta ocasió sense grans problemes), ràpida i divertida la segona meitat.

Els paisatges de la Conca al maig… només cal que mireu les fotos artístiques de lo Fluixet.

La companyia… alegre, solidària, empàtica… sembla un tòpic, però és la realitat.

Agraïments reiterats al Pep i la seva família, i també molt especials a l’Isaías que va actuar d’autèntic “biker d’atura” evitant que algunes unitats és perdessin del ramat. Què haurem de fer el 2011 per superar aquesta edició?

Pep T

——————————————————————————————

22-05-10
BTT (Cursa): 10.000 del Soplao – El infierno cántabro
161 km – 4460 m – IBP: 331

——————————————————————————————

22-05-10
BTT: Repetició ruta Eutiches
70 km – 1000 m

——————————————————————————————

23-05-10
BTT: 5a sortida Tauro El Catllar
35 km – 400 m

http://www.jordilandia.blogspot.com/

——————————————————————————————

30-05-10
BTT (Cursa): Club BTT La Moleta – Xerta
65 km – 1300 m

——————————————————————————————

30-05-10
BTT (Cursa): 1a Pedalada Alt Gaià Pontils
38 km – 1215 m – IBP: 93

——————————————————————————————

30-05-10
BTT: Sortida Baix Camp
60 km – 900 m – IBP: 71

——————————————————————————————

02-06-10
BTT: Pedals de Foc

——————————————————————————————

05-06-10
BTT: RiudecanyesRiudecanyes

——————————————————————————————

06-06-10
BTT (Cursa): Transcatalunya
195 km – 3724 m – IBP: 290

——————————————————————————————

22-07-10
BTT: Pedals de Foc (Josep Maria)

Doncs bé, aquí ens teniu acabats d’arribar a Viella, amb les bicicletes a punt i amb totes les ganes del món de començar la pedals de Foc.

Això ja està en marxa, ens han portat a l’altre costat de túnel i solament em falta posar el casc per començar a pedalar. Ens comencem a trobar el dos colors habituals a partir d’ara: blau i verd. Bé, vaig a intentar fer content al Koko, li posaré fotos amb paisatge, però també intentaré que sortim nosaltres… “i és que sortim tan guapos…”

Bé, el primer dia vam pujar tres colls, el primer és força duret, doncs segons diuen son uns 4 km al 9% de mitja (coll de serreres),. Es fa bé, deu ser que encara anem fresquets.
Aquí anem camí de Vilaller

Ja hem fet el coll, ara toca baixar, nosaltres ho fem per un lloc diferent al que aquest any ha marcat l’organització. N’hi ha que diuen que és tècnic, d’altres estaven molt enfadats perque no era ciclable,… nosaltres no ho sabrem fins que no hi tornem. La veritat és que la variant que vam fer, estava força bé.

Hem passat els dos primers ports i la meitat del tercer, som a Castellars i ara toca seure una bona estona i reposar forces.

Unes quantes fotos més, i és que estem d’allò més fotogènics:

que maques que són…

amb floretes i tot…

Hem arribat al nostre destí d’avui, Les Esglèsies, un recuperador a base de cervesa fresqueta i una bona dutxa faran la resta.

Estem molt agraits a l’amic “Angelito” que aquesta pedals hagi tingut uniforme oficial,…

I fins aquí la primera etapa, ara toca descansar que demà es puja el coll de la loli ( perdó de l’oli ) i el coll del triador, 12 km de pujadeta que fan les delícies de qualsevol.

No us perdeu aquest segon dia, és d’allò més espectacular
El segon dia comença amb el ja anomenat “coll de la loli” ( coll de l’oli), unes rampes bastant fortes i pedregoses, però que pel camí et van deixant unes fotos molt interessants…

Pel camí, el Santi ( que té molta facilitat de paraula,… no calla ni sota l’aigua ), ha fet unes amistats d’aquelles que perduren tota la vida,… de fet, em sembla que li van demanar l’adreça de correu ( E-Mail, que en diuen avui en dia ).

L’Hèctor, en canvi, es conforma en fer-se una foto damunt una catifa verda.

Quan ja som dalt de tot ens fem aquesta foto (com diuen en alguns acudits: “sense paraules”).

Comencem a baixar el coll de l’oli,…….

… i quasi bé sense adonar-nos comencem a pujar el coll del triador (12 km molt apanyats)…

…ja som quasi bé a dalt i això és el que hem pujat.

Arribar a dalt té la seva recompensa, encara que sigui en forma de rètol,…

A partir d’ara ens mourem sempre per sobre dels 2000 m… el paisatge ( amic KOKO ), és espectacular:

…un bon lloc per continuar fent amics, sobretot el Santi, com ja sabeu no calla mai, i a més amb la simpatia innata que el caracteritza…

…aquesta foto m’agrada especialment…

Hem arribat al final de la segona etapa, podem veure l’estació de super espot al fons, on l’amic Santi i l’amic Hèctor es treien “l’estres” de sobre baixant per les pistes com si el dimoni els empaités. Doncs fins aquí la segona etapa, vam fer nit a Espot.

La tercera etapa em costarà d’oblidar, …però això ja és una altra història,.. i demà serà un altre dia. Per variar, comencem el tercer dia pujant. Al fons podem veure les pistes de super espot, lloc de bons records per l’hèctor i el santi, doncs van posar a prova les seves dots de “baixadors”,… si és que son uns inconscients!!! La diversitat d’aquesta última etapa dóna per fer a fotos com aquesta:

Arribem a SON, l’esglèsia no ens deixa indiferents…

Hi ha un lloc en el qual no ens està permès anar dalt de la bici, s’ha d’anar caminant per tal d’intentar malmetre el menys possible aquest maravellós lloc, és el BOSC DEL GERDAR, el bosc d’avets més gran de la Península Ibèrica.

Un cop sortim del bosc la cosa canvia, després de baixar una mica, comencem la llarga ascensió que ens ha de portar a Montgarri i El Pla de Beret.
…doncs ja estem en plena ascensió, la cosa és llargueta però es deixa fer, ja portem uns quants km a les cames i s’agraeix

Pel camí, com no podia ser d’una altra manera i donada la nostra simpatia, anem fent noves amistats.

A l’Hèctor, però, li ha sortit una vaca una mica “farruca”, segur que deu treballar per ACESA, doncs tenia tota la pinta de fer-nos pagar peatge per passar pel seu costat… (ara em fa gràcia però en aquell moment no ho veia massa clar).

…les coses s’han aclarit i tot ha acabat bé per als nostres interessos… El que no sabíem, és que més endavant ens trobaríem amb els de FOMENTO, que també ens volien fer pagar per passar, aquí ja ens hem plantat, la negociació ha estat molt dura,… el que no sabem és si algú dels presents ha posat un recurs:

Anem pujant i avançant, les sensacions són cada cop més difícils, doncs ens acostem de nou al començament i això solament vol dir una cosa… la Pedals s’acaba

El noste destí d’avui per tal de fer la paradeta del dinar és Montgarri:

… no hi ha cap mal que no arregli una bona cerveseta fresqueta… (una???)
AAAHHHHHHHH!!! la coca-cola és meva, sóc l’únic que demostra una mica de seny.

El Santi, com que no en te mai prou, vol afegir un nou amic a la seva llista, aquest cop li va sortir car, dons el bocata se li anava escursant cada cop que “L’ARTUR” s’apropava a la taula.

…i com que a simpàtics no ens guanya ningú, ens van convidar a un patxaran,… com ja sabeu reconeguda beguda energètica que t’ajuda a acabar les etapes amb molta i molta i molta… alegria.

Ja queda molt poca “pujadeta”, la resta, fins a Viella, quasi bé 20 km de baixada. …L’alegria del patxaran encara els dura, moment que aprofito per anar per davant d’ells, doncs, com diu l’Hèctor, m´he passat tota l’excursió veient culs.

…tornem a la trista realitat de l’excursió, es a dir, tornem a veure culs, aquest cop quasi bé ja arribant al cim de l’últim dia, al Pla de Beret, on baixarem a Viella i donarem per fnalitzada la nostra petita aventura…

Comença la baixada final ( com diu el Josep Suller en la seva cronica de Pedals, que ningú tingui l’acudit d’agafar la carretera, es perdria tot un ventall de corriols i senders molt macos ), quasi bé 20 km de gaudiment dalt de la bicicleta,…. llàstima que suposin LA FI DE LA PEDALS DE FOC ( aquí podeu veure al santi despedir-se dels seus amics ).

…comença la “baixadeta”… com diu algú pel foro, “més lluny, hem d’anar més lluny”…Ja s’ha acabat,…. o no, perquè ja estem pensant en el proper repte… Pedals d’Occitània?, Pedales de León???…

…el FI DE FESTA encara està per arribar… Aquí el teniu, aprofitant que som a la terra dels cargols…

…i aprofitant que “el Pisuerga pasa por Valladolid”… doncs aquí tenim la continuació… aquesta excursió sí que es mereix un esmorzar-dinar com aquest… el nostre cos ho agrairà molt.

Bé, sembla que aquí donem per acabat ( o no ) aquesta Pedals de Foc, potser encara hi deu haver alguna foto al fons del calaix… Gràcies Santi i Hèctor

——————————————————————————————

01-08-10
BTT: Pedals de Foc (JSuller)

Dimarts passat vam arribar 4 bikers d’una altra expedició btttarragonina a la Pedals de Foc. Realment val la pena. Recomanable 100%.

L’organització ens va fer començar i acabar la ruta a Son, degut a que havia problemes d’espai en alguns dels allotjaments que volíem contractar. És a dir, que la primera etapa nostra és l’última per la majoria de la gent.  Nosaltres vam contractar el transport d’equipatge (surt per 65 euros per persona) i realment val la pena. Aquesta ruta no la recomanaria mai fer amb alforges.

Tot i que tenia el track de Pedals de Foc 2009, vam decidir seguir exactament les indicacions del RoadBook 2010, ja que havien algunes variacions noves (algunes molt encertades, però altres… les he trobat errors molt grans per part dels organitzadors)

En les següents línies us explicaré la nostra experiència, la qual ha estat inoblidable.

1r dia: Son-Vielha. El nostre primer allotjament va ser el refugi Casa Masover de Son. Vam arribar el dia abans per començar a instal.lar-nos i així poder començar la ruta força aviat el dia següent al matí. Aquest allotjament és tipus alberg amb lliteres, on dormen unes 15 persones per planta. Vam tenir molta sort amb aquest primer allotjament, ja que estàvem gairebé sols i ens van donar una planta per a nosaltres quatre. En aquest allotjament, si hi ha gent, ha de ser gairebé impossible dormir entre roncs i altres sorolls nocturns. Tot i que el menjar era força correcte, no és un allotjament gaire aconsellable si et costa dormir.

En aquest primer dia vam sortir per un corriol per darrera de l’esglèsia de Son. Aquest corriol és fantàstic, tot i que vam tenir un ensurt amb una caiguda bastant espectacular quan només portàvem 2 km. Per sort, aquesta caiguda no va comportar més conseqüències que unes rascades i cops. Els que feu la Pedals, aneu molt amb compte amb aquest corriol, ja que et convida a baixar-lo tot molt alegrement i… no és tan fàcil com sembla, ja que hi ha molta pedra solta i humitat.

Després d’aquest primer corriol, vam continuar per uns camins fantàstics fins al bosc del Gerdar, on està prohibit anar damunt de la bici. Aquest paratge és impressionant. Tot i que no es pot ciclar, no importa, ja que, al anar més poc a poc caminant, així tens més temps de gaudir-lo.

Un cop vam sortir del bosc de Gerdar, ja vam poder continuar pedalant i ens vam dirigir cap a Montgarri, on vam parar a menjar al refugi. Ens havien dit que en aquest refugi hi havia un menú per a ciclistes pedals de Foc i… sort que vam preguntar abans el preu, ja que els preus eren realment “de foc” (24 euros per a un plat de pasta i un trocet de carn a la brasa ho vam trobar una mica presa de pèl). Finalment vam optar per uns bocates, que tot i ser molt generosos, tenien un preu també “de foc” (11 euros per un bocata i una coca-cola ho considero excessiu).

Un cop acabats els bocates, vam continuar fins al Pla de Beret, on comença una de les parts més maques de la ruta. Com que el tram Pla de Beret-Viehlla és l’últim tram per la majoria de la gent i normalment comencen a faltar les forces, molts opten per agafar la carretera enlloc de seguir les indicacions del roadbook. Error!!!!! ja que es perden uns corriols senzillament “espectaculars”. Els que feu aquesta ruta no agafeu mai la carretera (encara que esteu a troços!!!) i seguiu el Road Book. Val molt la pena.

Un cop vam arribar a Vielha, ens vam allotjar a l’Hotel Riu Nere, el qual és molt recomanable en tots els aspectes: habitacions individuals i menjar boníssim. Esmorzar tipus buffet.

2n dia: Vielha-Castellars. En aquest segon dia vam agafar el taxi que ens va portar a l’altra banda del túnel, al qual els organitzadors deien que estava prohibit creuar en bici, però els taxistes ens van confesar que no hi ha cap problema: simplement necessites portar llums i posar-te un mallot fosforescent que et faciliten a l’entrada del túnel. Això d’anar amb “mentires” per part dels organitzadors no ho acabo d’entendre. De totes maneres, val la pena agafar el taxi, ja que tot i que no estigui prohibit, no deixa de ser perillós.

Els primers quilòmetres d’aquesta ruta que comença al Refugi de Conangles són molt pedregosos. Hi ha molts de trams que no es poden ciclar i, tot i estar rodejats de paratges espectaculars, acabes una mica tip de passejar la bici. A partir del kilòmetre 17-18 ja vam poder començar a pedalar sense problemes i vam anar seguint la ruta per Artiga, Ginast i Vilaller, on vam parar a fer una Coca-cola i reposar una mica, ja que s’apropava un coll bastant dur: el Coll de Serreres.

Quan vam arribar al Coll de Serreres, vam tenir un dubte: continuàvem seguint les indicacions del Roadbook (les quals ens duien per un corriol que passava per Coll) o seguíem el track de l’any passat (una mica més llarg i pistero, el qual passava per Llesp). Finalment, vam optar per seguir el roadbook i agafar el corriol i… ens vam equivocar totalment. El Roadbook ens va portar per un corriol totalment “inciclable” i ple de pedres. Realment no entenem com l’organització pot fer passar ciclistes per aquí. Tothom es queixava d’aquest tram. Per sort, el dinar a Coll, va compensar una mica el mal tràngol de carregar la bici al coll durant gairebé 2 hores. Vam parlar amb alguns ciclistes que havien agafat l’alternativa per Llesp, i ens van dir que era un tram magnífic: totalment ciclable i amb algun trocet de sender espectacular. Els que feu aquesta ruta, recomano que eviteu aquest nou tram que passa per Coll i agafeu l’alternativa antiga per Llesp. De Coll, vam passar pels bonics poblets d’Iran, Irgo, Gotarta, Malpàs per finalment arribar pujant unes rampes duríssimes (al voltant del 17%) fins al nostre allotjament (l’Abadia de Castellars): allotjament molt correcte, amb habitacions individuals i menjar…. senzillament “espectacular”: per a molts, és el millor lloc per menjar de tota la ruta.

3r dia: Castellars-Espui. Sortir de Castellars té una gran avantatge: ja tens una part d’una de les pujades més dures feta (la del Coll de Peranera). Per pujar a aquest coll s’han de superar unes de les rampes més dures de tota la ruta. A més, les pistes tenen grava i pedres soltes i encara es fa més difícil. Un cop coronat el Coll, vam baixar fins a Les Esglèsies. D’allí vam pujar a, per a mi, el coll més dur de tota la ruta (el Coll de l’Oli). A banda de ser dur, pujar aquest coll va ser difícil ja que la ruta no està gaire ben marcada i és molt fàcil perdre’s. Havíem de seguir unes marques que eren simplement ratlles grogues gairebé borrades o, inclús, unes fletxes dibuixades sobre papers amb una pedra a sobre perquè no volessin amb el vent (aquí pensem que l’organització s’ho podria “currar” una mica més). Aquest coll de l’Oli també té molts trams inciclables, que encara ho van fer més pesat, ja que vam haver de tornar a carregar la bici al coll.
Un cop superat aquest coll, vam baixar fins a la Torre de Capdella i Espui, on teníem el nostre últim allotjament (el Hotel Montseny d’Espui): hotel molt nou amb habitacions molt còmodes i espaioses amb un menjar molt acceptable.

4rt dia: Espui-Son. Començava l’últim tram de la nostra aventura i ens tocava superar el mític Coll de Triador (un desnivell de gairebé 1000 metres en 12 kilòmetres). Aquest coll, malgrat la seva fama, no va comportar gaire esforç, ja que es deixa fer molt bé: no deixes de pujar en 12 km, però en general, no trobes rampes molt fortes. Si t’ho prens en calma, es pot fer fàcilment en unes 2 horetes.

Un cop vam arribar al Coll del Triador, encara ens quedava pujar una mica més, fins al punt més alt de la Pedals (el Coll de la Portella: 2260 metres). Aquest coll ens va oferir les vistes més impressionants de tota la ruta. A més, et mantens durant uns 15 quilòmetres planejant per sobre dels 2000 metres: senzillament “espectacular”.

Després del Coll de la Creu de l’Eixol ens esperava una baixada increïble durant uns 10 kilòmetres per perdre en uns 15-20 minuts el desnivell que tant ens havia costat de guanyar feia unes hores (vam passar de 2200 metres fins als 1300 d’Espot en un moment). Un cop a Espot, ja teníem el nostre punt de partida i final de la ruta (Son) molt aprop. Tot i que estàvem una mica “escarmentats” per les variacions noves que s’havien introduït respecte a la ruta de l’any anterior que portava al GPS, vam decidir donar una altra oportunitat al Roadbook i, enlloc d’agafar la carretera fins a Son, com ens deia el GPS, vam decidir seguir el Roadbook i fer unes variacions per uns corriols increïbles que evitaven la carretera. Al contrari que en altres noves variacions que havien empitjorat la ruta, aquí s’ha de reconèixer que amb aquestes variacions, s’ha millorat la ruta.
Quan vam arribar a Son teníem un doble sentiment: l’alegria d’haver completat els gairebé 220 km i 5600 metres de desnivell de la pedals de Foc i la tristor de veure que aquesta aventura increïble que tantes bones estones ens va fer passar arribava al final.
Un cop dutxats i fetes les fotos clàssiques amb els mallots de “finishers”, vam fer un entrepà al refugi de Son i vam tornar cap a Tarragona.

Ha estat una aventura increïble que, com es diu en la web oficial, s’ha de fer al menys un cop a la vida. Aquí us deixo algunes de les fotos que vaig anar fent. Espero que us agradin!

Josep Suller

——————————————————————————————

08-08-10
CARRETERA: El port mes dur de Catalunya

——————————————————————————————